El foc que fa unes setmanes va començar prop de Santa Coloma de Queralt, també ens fa reflexionar de com els mitjans de comunicació, transmeten a la resta de catalans, i de la resta de l’estat, aquesta realitat.
D’entrada la ubicació de tot el dispositiu operatiu es va centralitzar al pavelló de Santa Coloma de Queralt, i des d’aquest espai es feien les diferents connexions, entrevistes, i actualitzacions de la situació del incendi i, encara que sí els seus inicis es van produir a pocs kilòmetres, l’avanç de les flames va derivar en una “llengua de foc” que avançava, prioritàriament, en una direcció, allunyant-se de Santa Coloma.
També reforçava aquesta idea de Santa Coloma, el fet de que els diferents panells informatius de l’A2, anaven informant del foc a Santa Coloma, quan aquesta informació no era del tot certa i, potser, alguns conductors van optar per no sortir de l’Autovia, per el suposat perill proper, i per contra alguns conductors, mes a prop d’Igualada, pensant que ja estaven fora del radi de perill, podrien haver circulat per alguna carretera mes propera al lloc dels fets.
De fet quan l’incendi està actiu, es difícil d’ubicar el seu perímetre, especialment en aquests supòsits on la majoria de la zona cremada es troba en indrets forestals, on no hi ha visualment referencies per podent-s’hi ubicar, i ens quedem amb les hectàrees cremades, o els percentatge de nuclis afectats.
Informativament es prioritza, perquè la rapidesa ho exigeix, l’entrevista amb propietaris aïllats, que tenen una percepció de com els ha anat, i les afectacions que s’han trobat; noticies també molt aïllades, en funció de l’accés a les zones cremades. de la voluntat dels propietaris entrevistats, afectats per la virulència de les flames afectats emocionalment i econòmicament, i per la pèrdua, no tant material sinó del paisatge i del territori que ha estat el seu entorn durant anys, i potser generacions.
També ens trobem moltes vegades a responsables dels ajuntaments afectats, que s’han vist sobrepassats, sense mitjans ni recursos, i amb la voluntat i risc personal han fet infructuosament més del que podien; quan tot hagi passat i els mitjans adrecin la seva mirada a altres informacions, els quedarà una feina feixuga i anònima de valorar i donar suport als propietaris; potser alguns ho hauran perdut tot, cases, naus, bestiar, collites… i caldrà estudiar com es possible ajudar a resoldre problemàtiques econòmiques, però les pitjors seran les emocionals, i les ganes de tirar endavant, especialment en pagesos d’una certa edat… Segurament les ajudes de les administracions arribaran, però tard i amb molts entrebancs i paperam a justificar…
En principi qui semblaria més adient per a fer comentaris generics, serien d’una part la gent i responsables del territori, que podrien valorar les afectacions, i la valoració global, representants d’entitats representatives del territori, i d’altra el responsable de comunicació del operatiu d’extinció, que pugui transmetre la situació real del incendi, fora de tecnicismes o vocabulari tècnic.
El canvi climàtic ens ha de fer reflexionar sobre com ens pot afectar a la nostra vida ordinària de les nostres poblacions, i de la importància de trobar organismes àgils, transparents i eficaços per a fer-hi front.
Recerquesmones.net 