Recerquesmones.net

L’anunci i la fotografia que acompanyen aquesta entrada, ens recorden l’entrada en funcionament, fa 52 anys, dels peatges de les Autopistes de Mataro i Granollers, i el paissatge de les cabines amb sostre ataronjat s’ha fet comú en els nostres deplaçaments per al Principat.

Les dificultats i la historia de la gestació d’aquestes infraestructures requeriria d’una analisi molt mes acurada, per tant nomes voldria resaltar alguns aspectes respecte d’aquest moment :

1. Abordar l’execució d’aquestes infraestructures al finalitzar la decada dela anys 60, va ser vital per facilitar el desplaçament de milions de turistes europeus que varen escollir les nostres costes i racons (catalans i de la peninsula), per a fer-hi estades estiuenques, i afavorir el desenvolupament d’uns pobles costers, minvats de recursos i mal comunicats.
2. També va facilitar una connexió rapida entre les tres capitals de provincia catalanes (i més tard les quatre), fet que també cal tenir en compte.
3. Alguns municipis, per on travessa l’autopista, també van veure incrementats els seus recursos municipals, i abordar inversions al territori, que han ajudat al seu desenvolupament.
4. Una dita catalana diu “El que no es paga amb diners, es paga en dinades, i si no dues vegades”; no pagar ara directament el usuari, no vol dir que desapareixin les despeses de manteniment, seguretat i gestió. El que ara aquestes despeses aniran a càrrec dels pressupostos de les administracions, amb el cost real.
5. Aquesta data de venciment era coneguda de fa anys, i per tant no era una noticia sobtada, o imprevista; la propia concesionaria va anar preparant aquest moment progresivament. Ara sorgeixen veus que ens han repetit aquest venciment del peatge, com un fet històric.

Pros :

1. Manteniment de la velocitat, al no haver de fer les parades del peatge
2. Evitar el seccionar el pas de l’autopista segons el preu del peatge, i no prioritzar el cost.

Contres :

1. Resta pendent de veure con es gestiona el manteniment d’aquestes vies, del seu manteniment, de la seguretat, i dels serveis de repaciió de vehicles.
2. Pot haver-hi un efecte crida, cap a un volum de trefic, que ara pasa per pobles i carreteretes i pot es veure incentivat, per la comoditat d’una ruta amb millors comoditats.
3. No es parla de la concessií de les gasolineres, restaurants i tendes actualment existents : de si hi haurà renovació o hi haura control sobre els seus preus.
4. Els pobles al voltant de les vies ara alliberades de peatge poden patir, el menos volum de circulació, i de clientela especialment les gasolineres, bars i restaurants, hotels de ruta, o eines i peces per a vehicles pessats.
5. Ara per la comoditat de l’autopista podem fer mes kilometres, amb menys temps y cansament i per tant, requerirem de fer menys parades, amb el seu impacte.
6. Si que es cert que ara podrem sortir i entrar les vagades que volguem, però el sol fet de sortir de l’autopista, cercar un restaurant per dinar (per exemple) ens pot fer perdre el temps i l’avantatge que teniem si seguiem dins de l’autopista.
7. L’increment del nombre de vehicles, especialment de camions, pot fer que les retencions i colapses es multipliquin, especialment en moments de força moviment (fins de setmana a l’estiu i platges, sortides de caps de setmana llargs o setmana santa…)
8. Caldra fixar unes programacions de manteniment, reparació i reasfaltament, ja que una major densitat de vehicles turismes i camions de tonatge, pot deteriorar les vies, més rapidament

Segurament una de les solucions hagues estat, en el moment de la prorroga de les concessions, el mantenir uns peatges mes ajustats als costos reals de manteniment, i/o el traspas de la gestió a algun organ de l’administració. Ara la decisió d’implantar un gravamen o taxa (per dir-ho d’alguna forma) sembla complexa… Caldra seguir molt amatents de que aquesta manca de peatges, sigui efectivament l’inici d’un tipus de vies de circulació ràpida i segura.