Diumenge passat el Joan Planelles, Arquebisbe de Tarragona, va fer la benedicció de les pintures que decoren les parets de la Capella del Santíssim (de la Parròquia de Santa Coloma de Queralt); un fet remarcable, tant per la seva presència, com `pel fet de les pròpies pintures i la seva significació.
Les esglésies i ermites de la Baixa Segarra acostumen a tenir aspectes austers, amb les parets de pedra vista, o com a molt, encimentades i pintades d’un únic color…; i ara aquestes pintures m’han fet recordar què, 900 anys abans aproximadament, aquesta expressió artistica de colors vius, la trobem a les esglésies de la Vall de Boi, què són referència de l’art romànic llombard.
Però ambdues situacions i pintures, les d’abans i les d’ara, em desperten similituds que comparteixo :
- Hi ha una funció decorativa
- Hi ha una intencionalitat en la seva ubicació
- Hi ha una funció evangelitzadora
- Hi ha una funció complementaria : talles i portalades
La funció decorativa, s’aplica per crear un espai envolvent, aprofitant tots els racons (columnes, altar…) per centrar i concentrar la nostra mirada en tot el conjunt, i en el que s’hi descriu.
La ubicació de la pintura tampoc és casual: normalment la trobem darrera de l’altar o lloc prioritari de les ceremònies.
També és evangelitzadora, perquè mostra un diàleg, un argumentari, un raonament i un missatge què ens vol ajudar i apropar a la realitat del que veiem
Aquest efecte evangelitzador és potser el més important : en una societat de poca fe i amb una saturació d’informació mediàtica, de cultura i de coneixements i d’inmediatesa… l’impacte visual de les reixes del camp de concentració d’Auschwitz, ens recorden situacions d’aquest món on encerclem a moltes persones, camps de refugiats a l’Orient Mitjà, les dificultats per assolir igualtat (com ara en les vacunes, on el grup de països més desenvolupats, les han acaparat), de l’esclavatge en èpoques passades o dels nous esclavatges econòmics, al servei d’altres…o potser molt més a prop, les barreres i aïllament amb veïns, què moltes vegades no tenen cap raonament.…. Més encara els neguits del nostre món, la pandèmia, les limitacions de la crisi econòmica o energètica, la manca de solidaritat…han fet que les relacions humanes hagin minvat.
Ens marquen espais com el què esmentem, per a retrobar tranquil·litat d’esperit, respostes, i/o potser una veu amiga què escolti i acompanyi, però sobretot de reafirmar-nos interiorment i agafar forces per afrontar el camí de la vida…
Potser la nova evangelització, obre nous camins i ens apropa a una realitat superior…
Recerquesmones.net 