L117,- La rifa de Nadal de fa 100 anys i part, d’un segon premi, per a Santa Coloma de Queralt… (D17)

La revista, “La Segarra”, del mes de novembre ens recordava els noms dels afortunats que havien adquirit les participacions del número 39.756, que va sortir premiat amb el segon premi, fa 100 anys. Els números premiats varen ser adquirits per el senyor Ramon Llorens Marimon (que regentava la botiga de roba familiar), del carrer Major 12 (Santa Coloma de Queralt) i, en un dels seus freqüents desplaçaments qie feia a Barcelona, per raons de treball, subministraments a la botiga i altres, va adquirir 600 pessetes d’aquest numero 39.756.

El sorteig del 1921, tenia 50.000 números diferents i, de cada numero, es feien vint parts de 100 pessetes (coneguts també com vigèsims); per tant d’aquest numero s’en van editar 20 parts, de les quals 6 son les que es van comprar (a Barcelona) per a Santa Coloma de Queralt.

A l’article, molt ben estructurat I amb un seguit d’anècdotes que ens situen en les particularitats que va suposar aquesta arribada de diners, repartida, no s’esmenta el lloc on es va comprar. A la premsa de l’època es fa constar la “Loteria Valdés” de les Rambles (de Barcelona), que va començar com a estanc i que, avui en dia, es considerada com una de les més emblemàtiques i populars de Barcelona (regentada ara per els seus descendents) però sempre ubicada a Les Rambles; el seu propietari, en Miquel Valdés Padró tenia l’estanc i venda de loteria que de seguida es va convertir en un lloc de referència, tant per la seva personalitat, com per haver donat premis importants. En Miquel, havia nascut a Barcelona l’any 1867, regentava un estanc, i va ser el fundador de la Loteria que porta el seu nom, l’any 1905; era esportista en diferents especialitats, i va destacar com a atleta i futbolista; els seus inicis en el mon de futbol el van portar a impulsar el “FC Català”, del qual en seria també Tresorer, encara que pocs mesos després va marxar a un altra club també recent fundat el FC Barcelona (1899), on ja va jugar el segon partit del Barça (precisament contra el FC Català), el 24 de desembre del 1899; al 1902 va aconseguir amb l’equip la “Copa Macaya” que es considerat el primer títol de l’equip.

Molt implicat amb el club, va ser membre de la seva Junta Directiva, i encarregat d’acondicionar el camp de joc; a la part del darrera, del seu local, hi guardava el material esportiu de l’equip, i l’indret es va convertir en lloc de tertulia i trobada d’aficionats; desavinences amb altres companys van fer que deixés l’entitat el 1902 encara que als anys 30 va retornar al FC Barcelona com a Vicepresident. La popularitat li va venir a partir de donar, l’any 1935, el primer premi de la Rifa de Nadal, i regularment ha estat noticia per a haver repartit la sort i primers premis en moltes altres ocasions.

Malgrat de que ens quedaria pendent un estudi més profund de la forma en que els guanys de les diferents participacions varen tenir a nivell local, cal fer un esment de la repercussió que aquest premi va tenir a la premsa de l’època, perquè aquest sorteig va comportar que els tres primers premis fossin venuts en loteries de Barcelona (que no es el mateix de que els bitllets fossin adquirits per residents a la capital catalana).

Especialment contundent va ser la premsa madrilenya, en constatar la desproporció dels premis arribats a Catalunya, envers els premis rebuts a la capital espanyola, especialment quan l’esperança dels premis s’anava esvaint a mida que anaven sortint; aquest recull seleccionat de la premsa de l’època ens apropa a les sensacons que reflectia, un sorteig esperat que generava il.lussions…

LA CORRESPONDENCIA DE VALENCIA (Valencia), edició del 21 de desembre de 1921, Núm. 18.567 :