M72,- Gaudim del nostre brou de Nadal…

Aquest és un Nadal trist; les llums que il·luminen els nostres carrers i places no ens inviten a un ambient festiu, molts dels missatges enviats han quedat sense resposta i els que s’han rebut ho han estat la darrera setmana, i menys…

Ja qui comenta que no hi ha res a celebrar : es cert, i podrien tenir raó; la pandèmia, l’avançament dels efectes adversos d’una nova onada abans de que es produeixi, i les restriccions ens faran patir les festes, la incertesa per els confinaments fa trontollar activitats econòmiques molt tocades ja per aquests prop de dos anys d’intranquil·litat i d’haver utilitzat totes les reserves i estalvis i, per els treballadors, un futur incert i un increment de preus descontrolat…

Davant d’aquest entorn, difícilment les meves paraules podrien allunyar-nos de la realitat que ens envolta…, però avui al rellegir el correu del bloc “Sonrisas en el Camino” (que reprodueixo) m’ha semblat que devia compartir amb vosaltres el seu contingut, i de reproduir integra una entrada meva (en un altra bloc que vaig tenir), de desembre de 2014.

El brou que gaudirem aquests dies, què ens retornarà l’energia interna, és el resultat de molts ingredients (tots ells amb personalitat pròpia), que en un element com l’aigua -la família- esdevenen una unitat, un gust i un sabor propis, que ens identifica. El brou el compartirem a taula amb la família : els més joves preparant el verset de Nadal i cercant els seu protagonisme, els joves compartint conversa i àpat amb tranquil·litat i, els més grans, la joia de veure i escoltar a la família, amb el respecte de tots.

Podem cercar, al supermercat, brous de totes classes, però no es el mateix: la formula del nostre brou es màgica, es una recepta única resultat de molts anys i generacions i, cal que les noves generacions hi entenguin el seu missatge…

Molts ànims per superar els obstacles, i l’esperança d’un 2022 que cada matí que comenci sigui una nova oportunitat. Que compartiu aquests dies amb salut, amb companyia de família i amics, i de la forma i essència que sempre ens han ensenyat a fer-ho…

Entrada al bloc “Sonrisas en el camino” de José Carlos Mena
Entrada “el bloc de Feliu Monés” del 30 de desembre del 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.