L121.- Les cireres de “La Cirera”… (C26) H

En aquests propers mesos, la fisonomia de La Cirera, va canviant, especialment en la seva entrada al poble. La concreció de la gestió de la carretera, què passaria a tenir la consideració de carrer, la construcció d’alguna nova edificació, la rehabilitació d’una altra, la remodelació del jardinet, ara desaparegut, i substituït per una paret de pedra, amb lletres de ferro de “La Cirera” i el dibuix de dues cireres….
Aquesta identificació del nom de “La Cirera”, amb el fruit o el nom de l’arbre, és molt fàcil o més associat al nom, però deixeriem de banda els autentics origens i l’origen d’un nom quasi milenari.. La manca d’una història documentada, no ens permet fer aquesta afirmació, ni trobem cap vestigi què així ho corrobori.
Sí que en un document, del 7 d’abril del 1080, en Bernat Guillem (Bernat I de Queralt) fa donació a la seva esposa Ermessenda del castell de Rauric i de les quadres del Codony i de la Cirera i, per tant, la identificació de “la Cirera”, com a nom de lloc, hauria de ser anterior, i podria tenir un orígen àrab com alguns estudiosos apunten i que reprodueixo, en extracte.

La permanència d’aquest topònim en el temps per part de la població, es podria ratificar en alguna de les hipòtesis següents :
– La continuitat de residents què s’integressin al territori
– L’assimilació del nom, transmès oralment.
– Eren noms d’us comú, i es manté la seva denominació.

Les edificacions d’aquells primers segles durien ser bastant rudimentaries, i no han arribat vestigis als nostres dies; sí que als voltans del segle XIV i endavant hi han cases al poble amb arcades gòtiques, i una part de l’arcada d’entrada al poble (també de molta antiguitat), la pròpia església bastida amb aquest estil arquitectònic, malgrat què pugués tenir uns fonaments romànics (pendent d’un estudi més exhaustiu).

El Castell, mereix una altra atenció, podria ser un casal fort i preeminent de l’indret, què també requeriria d’un treball amb més profunditat, per esbrinar si va ser el lloc primer i més antic de La Cirera, o realment aquesta “guaita” pordia haver estat en un altre indret del mateix terme urbà.

Els llibres parroquials de La Cirera, què ens podrien haver aportat una part molt valuosa de la gent què hi va viure, a partir del segle XV, van desaparèixer durant la guerra civil; altres documents, ens permeten redescobrir families i persones que van formar part de La Cirera, com els fogatges (segles XIV i XV), els censos i padrons (segles XIX i XX), i especialment gent de la Cirera què va arrelar en altres indrets, i els podem trobar en llibres parroquials dels llocs on van arrelar.

Una altra questió són, les persones què portéssin el cognom de SaCirera com a lloc d’origen i què aquest només serà identificat quan s’estableixin o s’identifiquin fora del indret de La Cirera.

Història, edificis, espais comuns i els vestigis d’una presència quotidiana, ens porten a pensar en unes condicions de treball rudimentàries, limitació en les comoditats i d’un clima extremat… per això és important que totes les construccions què donen personalitat al poble, les valorem i les preservem com a valors i memòria d’aquesta personalitat, amb el consens de veins, i de l’administració local, per a garantir-ne la seva protecció. El creixement urbanístic del poble, és compatible amb la valoració i preservació de les restes històriques locals què tots tenim el compromís de vetllar, donar-les a conèixer, i protegir-les del seu oblit…

Aquesta és la primera entrada d’una sèrie de reculls què aniran desgranant la història dels indrets què formen actualment el terme municipal de Llorac, amb especial detall de La Cirera i Llorac.

a) Extracte del treball : “Frontera i senyorius en la toponímia de la Conca de Barberà” de Carme Plaza Arqué :

b) Extracte del treball : “Vestigis de la dominació islàmica a la Conca de Barberà : I – La toponimia del municipi de Llorac”, de Pere Balañà i Abadia :

c) Extracte del treball : “Les “cireres” en l’estrategia defensiva andalusina a la frontera superior” de Pere Balañà i Abadia (Publicat a “Revista d’Igualada” núm. 12, de desembre de 2002) :


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.