L’arribada continuada, i esglaonada, de famílies i ciutadans ucraïnesos, està posant en valor una solidaritat, i una implicació, envers una onada imparable què fuig de la guerra; molts d’ells són acollits per familiars, amistats, i/o organitzacions voluntàries, què, a més, han fet l’esforç d’anar-los a cercar a Polònia, el primer país d’acollida.
Aquesta sortida, amb els pocs estris i roba què han pogut portar, els aboca a una nova vida, en un nou entorn i, per els més petits, a una escolarització molt diferent a la què estaven cursant.
Tot això fa què, emocionalment, sigui molt dur malgrat les reiterades mostres de proximitat de molta gent què s’ha implicat, en fer que aquesta nova situació els sigui el més lleugera possible.
Aquest trencament i sortida, no volguda, d’Ucraïna els esperona a somiar amb un retorn, tant aviat com sigui possible : hi ha homes de famílies què s’han quedat a lluitar per el seu país, gent gran i familiars què no tenien mitjans ni forces per a una ruta tan llarga i desconeguda, també s’han quedat tot i amb un futur molt incert, amb l’esperança d’una victòria i d’una guerra el més curta possible…
Algunes d’aquestes famílies ho han perdut tot : imatges de blocs de pisos derruïts, llocs i paisatges què no els podem reconèixer; llocs on havien estat vivendes residencials, ara són blocs de runes…
A hores d’ara, el futur del país, no el podem preveure…, però sí descriure alguns escenaris ;
- El primer és entreveure quin tipus d’organització política i administrativa agafarà el lideratge de reconstruir les ciutats i el país, però no en l’aspecte estrictament físic, sinó de recosir les ferides què tota guerra deixa pendents.
- Una reconstrucció de la seva potència econòmica, on Ucraïna ha demostrat la seva capacitat d’exportació i de lideratge, i què comporta tornar a sembrar novament els camps i a recuperar les indústries i serveis, especialment en els cereals on és un dels productors principals.
- Aquesta reconstrucció serà lenta, perquè la destrucció ha afectat molts indrets; reconstrucció i retorn als llocs d’origen i el buit emocional què pot representar la comprovació de la pèrdua de familiars i veïns, dels quals s’havia perdut el contacte…
- Això requerirà d’un nou començament i d’una etapa de vida amb limitacions, on espero i suposo que la comunitat internacional s’hi implicarà.
- Però també depenent de la durada d’aquesta guerra, hi pot haver ucraïnesos què la tornada els hi reporti un cost emocional molt important, o que no es vegin amb forces per fer-ho a curt termini, i optessin per mantenir-se a Catalunya i/o Espanya.
- Aquesta decisió haurà de ser molt meditada, i malgrat el pas del temps, sempre tindran aquest doble sentiment ucraïnès i català,,,
- També ho pot afavorir els lligams personals amb les persones d’acollida i la seva coneixença : viure a casa de familiars ucraïnesos què fa temps resideixen aquí, és una molt bona situació per refer la vida i no sentir-se fora de les seves costums, idioma…, un estímul i una tranquil·litat en el coneixement de l’idioma i en la integració a la vida diària; aligual que qualsevol xarxa social que els permeti compartir experiències, intercanviar opinions, i mantenir tradicions…
- Per als més menuts i nois en etapa escolar, la socialització acadèmica, els permetrà no trencar el seu ritme formatiu, incidint en l’equiparació dels coneixements perquè siguin compatibles i poder-los convalidar al seu país, si retornen.
- El retrobament familiar, una vegada acabi la guerra, haurà de ser una prioritat restablir els lligams familiars, socials, emocionals….
- El futur ens ha d’esperonar en dues direccions : una a integrar i aprofitar les capacitats de les persones què ens han arribat, i segona a definir espais de trobada i suport locals, per fer que la seva estada sigui més fàcil i acollidora i preveure i acompanyar les decisions sobre el seu futur…
Recerquesmones.net 