L’Aplec ha anat reafirmant uns actes què, en aquestes quinze edicions, tenen un format on les activitats es succeeixin de forma continuada. La Capelleta, es d’aquells indrets, on per una tarda i capvespre es converteix en un lloc de reunió i trobada de veïns de Santa Coloma i rodalies, que ens hi apropem, al començament de l’estiu; un espai idoni per a fer la conversa distesa, el retrobament, o deixar-se portar per l’entorn en aquests capvespres agradables de gaudir, i amb uns actes que en aquestes quinze edicions es succeeixen de forma continuada, però informal.
La carretera de la Llacuna és un seguit de persones que s’apropen a peu, en petits grups, en una passejada propera des de Santa Coloma; d’altres vinguts d’una mica més lluny ens hi apropem amb cotxe… L’eucaristia, celebrada per Mossèn Amigó, és l’inici dels actes amb l’agraïment, al Sant, per la seva mirada i protecció, envers uns temps moguts i difícils, també per retrobar el suport interior i tirar endavant, després de dos anys de pandèmia que ens ha afeblit…
La participació de la Clara durant la missa, amb els seus cants, van ajudar a fer més potent el missatge de les cançons religioses i, al final, ens va oferir dues peces de cloenda que ens van fer sentir i emocionar. Aquest any hem tingut ocasió de gaudir del “Ball Pla de Sant Magí”, per un grup de voluntaris que varen ballar els moviments amb naturalitat, i amb la senzillesa del que han de ser uns passos harmoniosos, i rescatats de la tradició i del temps un ball que va animar, a algunes persones assistents, a incorporar-s’hi i a participar del mateix…
Després, el berenar : un entrepà, una beguda i un pastisset rodó, que tots degustem informalment, i on l’ordre de les cadires i les converses, es va conformant al llarg de l’espai, i de la barana de pedra que voreja l’entorn.
Quasi finalitzat l’entrepà va ser el grup “Penjats de l’Ham”, qui animà amb el ritmes de les havaneres, el darrer tram de la festa; uns ritmes i cançons, moltes d’elles prou conegudes, on molts dels assistents vàrem taradejar, unes tonades que formen part de la nostra història i de la de molts catalans que varen viure en aquells països caribenys…
Al llarg de l’actuació, l’engrescament i la participació va en augment, i quan enceten la musica d’una sardana, hi ha prop d’una trentena d’assistents que si apunten a una rotllana improvisada, però participativa, al igual que quan dos dels cantants s’endinsen entre el públic tot demanant la seva participació en les darreres cançons… No hi va mancar, a la mitja part, el rom cremat propi d’aquestes actuacions, i que dona i arrodoneix aquest punt d’ambient propi de les melodies que escoltem…; al final, amb el sol amagant-se darrera Santa Coloma, en un capvespre agradable, tots vàrem retornar, amb la satisfacció d’haver gaudit i compartit una estona, com a inici d’un estiu que tot just comença…
Recerquesmones.net 