El nomenament, fet pel nostre Bisbe pot aportar a les nostres parròquies, o al menys així ho esperem, un nou tarannà. Hi ha elements que ens poden ajudar en aquesta afirmació :
- El Bisbat, reitera la designació d’un sol prevere per a totes les parròquies de la Baixa Segarra i, així, reforça l’idea d’una unitat consolidada, amb una història i particularitats pròpies, donant personalitat a aquesta reivindicació.
- També perquè és tot un repte per a Mossèn Otaba, atendre la totalitat d’esglésies que conviuen en aquest territori, moltes d’elles amb una vida de comunitat cristiana molt feble; també d’aplecs, ermites i altres manifestacions on, la religiositat popular, hi ha mantingut activitats per continuar aquestes devocions i, el temps, dirà com es poden compaginar.
- Caldrà una empenta decidida per reanimar una fe adormida, en un àmbit rural de poca població, amb una manca de relleu generacional i d’un cert abandó, amb esglésies que és mantenen tancades tot l’any, menys per la festa patronal.
- Amb això ens hi hauria d’ajudar la lectura de les conclusions del sínode, a nivell del nostre Bisbat de Tarragona, de compartir els resultats que se’n desprenen, com a una de les eines per revertir una realitat palpable.
- Una església sense uns fidels actius i compromesos, no és la millor eina que tenim per captivar un jovent actiu que troba, en altres entitats el què, l’església, no li ofereix, i aniríem caient en una espiral decebedora, amb la realitat d’una església cada vegada menys implantada al territori, malgrat tenir la titularitat dels edificis; una església què també veu com l’edat dels seus fidels va augmentant, i el futur és poc engrescador, amb la manca de percepció e interès de les generacions més joves.
Tindrem ocasió de saludar-lo, de compartir actes i aplecs, i de conèixer el seu tarannà. Benvingut…