Una de les reflexions que feia en l’anterior entrada “C77.- Repensat la Catalunya perifèrica : percepcions d’un viatge i el reaprofitament…” (04.07.2022) de diferents edificis què. per un motiu o altra, han deixat de ser utilitzats : uns per manca de viabilitat, de noves costums o rutes, de desviaments de carreteres, d’altres per litigis, i/o problemes de gestió o de la propietat…
Molts d’aquests desviaments, de carreteres, són demanats per els propis residents, en funció del grau d’afectació i dels inconvenients que comporten, com l’increment del nombre de vehicles i/o de contaminació, o, d’altres, poden ser millores en carreteres, que solen comportar la construcció de rondes què desvien el tràfec fora del municipi, ja que l’ampliació es inviable dins d’un nucli urbà consolidat i/o històric; però també hi pot haver la construcció d’un túnel o d’un pont que poden comportar aquest desviament de la ruta coneguda.
També influeix que els vehicles actuals no tenen tantes avaries, i es condueix a una velocitat més alta, que fa uns anys, per una millora de la seguretat i de les carreteres…
Però hi ha també el factor col·lectiu, aquell que afecta el esdevenir del poble o indret, per l’alleugeriment del conductor què passant de llarg l’interior del poble ja no detecta, o veu, algun establiment on pugui parar o resoldre les seves necessitats gastronòmiques, de manteniment del cotxe, de compres o d’altres. Això també té impacte en establiments, on una part de la seva facturació, es beneficiava d’aquest visitant esporàdic, de pas… i les noves rutes no tenen la implantació de botigues o serveis.
Però per no despistar el tema, he volgut concentrar la mirada en “l’Hostal Biarritz”, d’Alcanar, un edifici al costat mateix de la carretera, que resisteix el pas d’aquests més de 50 anys, però que les fotografies i postals de l’època, li donen l’interès i encant del moment. Un edifici on molts estiuejants hi van fer-hi estada i, molts joves de llavors, hi van passar estius que recordaran,,,
Però centrant més la qüestió, jo preguntaria, com es que cap administració va valorar la utilització d’un edifici, ben situat, per a oferir, expropiar, o donar-hi un ús al mateix ?…
Hom podria pensar que pogués haver estat una hipotètica residència de gent gran, una escola d’hoteleria, uns apartaments socials, una oficina comarcal de turisme, una casa de colònies municipal, un lloc de promoció de productes locals, o un museu … quan el cost d’adaptació en els anys següents al tancament hagués estat reduït, per adaptar-los a aquestes noves propostes….
Us ofereixo les imatges d’unes postals de l’època : les dues primeres de la part de l’edifici que donava a la carretera, amb accés directe de la mateixa a l’Hostal i la següent amb la piscina i l’edifici des de la part del darrera :
Aquestes son imatges més actuals, respecte de les primeres; es veu com abans del seu tancament, es va fer una remodelació amb l’ampliació de l’edifici (a la part corbada on hi consta el rètol), i al ampliar la N-340, es va aïllar el seu accés directe per als vehicles.
A la web de “lugares-olvidados.com” hi podeu trobar més fotografies de l’interior de l’edifici, i agrair als titulars de la web la seva recerca sobre aquest tipus d’edificacions.
Recerquesmones.net 