A la pagina 17 del llibre “Els Jueus de Santa Coloma de Queralt, segons els protocols notarials de Cervera (1341-1492) el seu autor, Josep M. Llobet i Portella, fa esment a aquest paràgraf :
“L’any 1373, tingué lloc una nova cessió de drets. En aquella ocasió, un jueu de Castellfollit de Riubregos, anomenat Astruc Jafia cedó a Mahir Bonjuà, de Santa Coloma els seis drets sobre el cobrament de 1.833 sous i 4 diners, que eren la tercera part de un deute de 5.500 sous contret per les persones següents : Guillem Canela, Pere Deusnosajut i Gerald s’Anguera, del Mas, al terme de Santa Coloma de Queralt, Guillèm Domenec, Ramon Mor, major de dies i Arnau Mas, del castell d’Aguiló, Guillem de Rubió, Guillem de Ferriols i Vidal de Rubió, dels Ferriols, al terme del castell de Queralt, i Pere Queralt i Pere Giribet, del castell de Montargull…”
La transcripció del document original, es troba en la pàgina 110 del mateix llibre i diu, en la part relacionada amb el nom, : “…Petrum Queralto et Petrum Giribet, de castro et termino de Munt Erguyl…”
El mapa adjunt, ens detalla moltes poblacions on la presencia jueva esta implantada (principalment en el triangle Barcelona, Tarragona i Lleida), i de les relacions comercials i de proximitat entre elles, com ho ratifica aquesta cessió de drets sobre uns deutes.
A la vegada és un element més que ens ratifica, i situa, dos propietaris a l’indret de Montargull :
- Del document s’enten que el castell de Montargull existia ja què, quan descriu el nom d’altres deutors només hi posa el nom.
- En Pere III de Queralt i Cervelló (mort 1.286), al 1282, otorga testament abans d’empendre la campanya de Sicicilia i fa constar-hi com a Senyor de Montargull; al fogatge de 1365/1370, consta també com a Senyor de Montargull Dalmau de Queralt i Rocaberti (1348-1387), i del 1387 al 1408 ho será en Pere de Queralt i Pinós, el seu fill (els anys indicats son anys en el càrrec).
- El document no confirma si aquests drets de cobrament (la tercera part) si corresponen a un deute conjunt de les persones que s’anomenen, o son l’agrupació de drets, entre deutors que no estaven relacionats.
- En Pere Giribet deu ser una persona important, per a tenir aquest endeutament, i a la vegada hem de suposar que en Pere Queralt, es el Baró de Queralt
Aquesta entrada només fa referència a la nota extreta de la publicació esmentada i, fins avui, no tinc cap altra nota què ens la pugui ampliar.
Recerquesmones.net 