Fa uns dies, un retall a la premsa, feia esment de la iniciativa d’alguns veïns (a la província de Granada) de recuperar les sèquies, com a element per redistribuir i aprofitar al màxim l’aigua, i m’ajuda a donar forma a aquesta entrada, què volia reflexionar sobre la manca d’aprofitament de les plujes intenses, cada vegada més sovints, als nostres indrets.
Les séquies (canal, rec, canalitzacions i en castellá “acequias de careo”) que s’esmenten a l’article son construccions que encarrilen l’aigua del desgel, fins a llocs on aquesta s’infiltra, ajuda a reomplir els aqüífers, i s’aprofita també per al camp; alguns historiadors identifiquen aquest tipus de canalització a l’edat mitjana, i són “solcs” (conductes llargs i estrets en forma d’”U”) per on circula l’aigua, amb pendents poc pronunciades.
Però la reflexió que volia aportar, és valorar sí en les nostres rieres, torrenteres i rius hi podem construir algunes esculleres que ajudessin a retenir part de l’aigua de la pluja, i recuperar-la per als aqüífers; potser la construcció de dics de poca alçada (de fins a 0,50 cm) hi podria ajudar, en llocs puntuals, o algun tipus de dipòsit/banyera amb aquesta funció. Hem de retenir part d’aquesta pluja, cada vegada més incerta, però que ajuda a que el nostre subsol continuï donant aigua a les nostres fonts i pous, i humitat als nostres camps per afavorir les collites…
Recerquesmones.net 