Recerquesmones.net

El concepte, i la paraula, “Museu” esta poc identificada amb la realitat del que hauria de ser i, potser, focalitzada en les grans pinacoteques i altres recintes on, el visitant, va fent un recorregut davant d’obres d’art o altres objectes exposats.
Tampoc he trobat cap altra paraula que definís una forma d’apropar-nos a la història, d’una forma dinàmica, amb exposicions temàtiques, temporals, commemoratives i/o activitats que impliquin als visitants en el coneixement dels fons que acullen.
Aquest apropament hauria de fer què, conèixer l’origen de la nostra societat o d’aspectes temàtics de la mateixa, fos una activitat cultural i propera, oferint atractiu i coneixement a les noves generacions.
Moltes de les nostres viles i ciutats, s’han especialitzat en una varietat d’oficis, de cultius, de formes de fer adaptades a la climatologia, i a la seva ubicació estratègica, que han permès una especialització en determinades produccions i, aquesta mateixa industria, ha facilitat la implantació de noves industries o d’auxiliars, que han ajudat a desenvolupar aquests indrets.
Molt d’aquest coneixement és tangible : son les edificacions, els estris, els catàlegs…, que han generat vocabularis propis i una experiència laboral que esdevé imprescindible de preservar i recollir en recerques i publicacions.
Però hi han altres productes, fabricacions, objectes de consum o disseny (especialment les del segle XX) mobiliari, estris de treball… què, avui en dia, no tenen cabuda en els estàndards museístics, com poden ser les col·leccions particulars, les botigues museu, o els tallers de fabricació de vehicles, molt especialitzada a Barcelona, per exemple.
En aquest sentit és important la cessió, o donació, de documents, estris, productes i mobiliari, per part de particulars, entitats o empreses per a dotar al equipament d’objectes referencials, molt identificats amb la història de l’entorn i del projecte que es vol explicar; un espai que s’ha copsar com l’apropament als diferents moments històrics, no com una sèrie de panells i objectes (com si fos un magatzem ordenat), sinó com un recorregut documentat i argumentat de les diferents etapes històriques, tant per al veí de sempre, com per al visitant ocasional i tot això ha de promoure un espai viu, referencial, obert a tallers i debats, al coneixement, a la descoberta i/o recerca, i sobretot un lloc on trobar respostes als segles de la història de la nostra civilització.
Però també donar nou sentit a edificis, què poden incorporar part d’aquesta història, com és el cas de Santa Maria de Belloch…
Dins d’aquest nou enfoc multidisciplinari, cal incloure-hi altres espais complementaris : per exemple podríem deslligar de la història pròpia l’àmbit religiós ? o, l’església hauria de ser una subseu d’aquesta visió global (obres d’art, arquitectura, estris religiosos, publicacions i missals, vestuari…), que forma una part important de la vida col·lectiva, i ajudaria a complementar el coneixement de l’evolució de la pròpia societat…
Hem de reivindicar espais d’autoestima locals; a moltes petites poblacions hi han nascut persones que han triomfat en molts camps i professions, i d’aquest llegat n’hem d’estat orgullosos…
En una propera entrada, comentarem el “Museu del Treball i de la Indústria Viva de Santa Perpètua de Mogoda”, que s’obrirà en els propers mesos, de la valoració i de les aportacions que pot suposar en el plantejament de nous espais museístics.