Analitzarem la factura, de fa un segle, com a element col.leccionable ja què, avui en dia, la majoria de factures és troben normalitzades, una gran majoria són emeses per ordinador o és trameten de forma electrónica.
Es pot definir, la factura, com un document mercantil vàlid per a ratificar una transacció, amb transcendència fiscal, que reflexa tota la informació d’una compravenda, ja sigui de productes o serveis; és un document únic, es a dir, té el mateix format i contingut tant per qui o rep, com per qui ho entrega, i té molts formats : des d’un tiquet de caixa del supermercat, la factura de la llum o l’aigua, o la de qualsevol professional a qui consultem, o demanem un servei…
És sinònim de l’albarà, que és un document d’entrega o de prestació de serveis (nota de lliurament), on el client ratifica la recepció del producte o la realització del servei, i no té validesa fiscal, malgrat que alguns tipus d’albarans també tinguin tots els requisits i obligacions formals; alguns tipus d’activitat que utilitzen un simil factura albarà, redactada a mà, en els supòsits de productes o serveis cobrats en efectiu, o en el mateix moment en que es produeix la transacció.
Sembla ser que el terme factura, provindria del verb llatí “facere” (fer), “fact” i de la particula “ura” que significaria activitat.
Fins al segle XVIII, la majoria de transaccions comercials es feien en paper sense pautar, de manera manuscrita; algunes de les transaccions més rellevants es feien en paper timbrat.
És al segle XIX quan començem a trobar formats més normalitzats, per exemple : en les lletres de canvi, contribucions, formats de pagaré… on es regulen diferents clases de taxes, en funció de l’import.
El major trànsit comercial fa què, les factures es “personalitzin”, tinguin dissenys, figures, o tipografia que les facin millor identificables; a partir del darrer terç del segle XIX i fins als anys 30 del segle XX, amb tot el període del modernisme, és on produeix la major diversitat.
La irrupció i generalització de la màquina d’escriure, permet una comunicació més fluida i entenedora a la vegada què, estalvia espai.
Centrem primer en com el propi disseny de la factura ajuda, i és una imatge de l’establiment :
- Dona una imatge més professional, moltes vegades és el document que arribava per correu postal, i sense conèixer el client o proveidor, el seu disseny donava sensació de confiança, força i ordre. Per això moltes d’elles incorporen imatges dels establiments I fabriques, dels premis acconseguits…
- Facilita dades complementàries sobre la relació comercial : detall d’altres productes accesoris, d’especialitzacions…
- Un bon disseny facilita la localització de les factures, i la identificació amb l’altra empresa, i serveix de publicitat encoberta.
- Redueix la possibilitat de falsificació, o confusió.
En cap cas intenten ser un treball extens sobre aquest tema, sino un recull :
a) Segle XVIII : la comunicació d’un “doble Catastro, e Industrial annual”, a l’Ajuntament de Sant Andreu del Palomar (avui Barcelona), les contribucions o comunicacions de forma massiva utilitzen una part impresa, i només cal anotar-hi cada destinatari. En aquest cas també fa funció de rebut ja que al darrera hi han anotats alguns dels pagaments fets per aquest concepte :
b) Començaments del segle XIX : les lletres de canvi utilitzen formats que no es modificaran sustancialment fins a la desaparició d’aquest document; en aquests dos exemples hi han lletres de 1815, i una segona de 1829, en que ja incorpora el segell de l’estat i el gravamen, segons l’import :
c) Un albarà factura de 1916, que fa esment de diferents entregues de material, l’import total i la signatura del titular com a confirmació del pagament :
d) Algun tipus d’empresa, acostuma a incorporar l’imatge de les seves instal.lacions, com una mostra de fortalesa i capacitat de la mateixa :
e) Altres factures incorporen imatges dels models que ofereixen, o dels productes que comercialitzen
f) Altres tipus, fan esment de la seva importància amb el nombre d’oficines que tenen :
g) Factures que diferencien entre l’indret on estan les fabriques o dipòsits i les oficines :
h) Factures que incorporen missatges publicitaris :
i) Factures que no incorporen domicili, per la seva ubicació, per ser oficis de pocs professionals, o ser reconeguts :
j) Factures incomplertes que fan funció d’albarà, generalment per petites quantitats :
k) Un dels models més complerts, amb el nóm del client, la seva adreça, l’incorporació de segells de goma, la numeració, i del recibí amb la signatura d’un responsable, diferent del titular :
Recerquesmones.net 