Recerquesmones.net

Aquesta temporada del “Joc de Cartes Estiu”, ens ha sorprès; en alguna altra entrada ja havia valorat la repercusió publicitària del establiment, el coneixement dels propietaris i de, veure, les cuines, en allò què no hi tenim accés..; però, al llarg de les temporades, sembla que s’hagi prioritzat la part més superficial, aquella que genera més intriga i enfrontament i, potser, llàgrimes i paraules fora de tó…
Suposem què, televisivament, tenen més visibilitat les errades, alló que no s’espera a la cuina, o certs comentaris i/o pretensions de guanyar què, rapidament, queden desmuntades per la realitat que s’hi veu.
Al sector de la restauració hi ha molta gent què, humilment, treballa en locals sencills, per oferir cada dia menús asequibles amb una qualitat que sorprèn i, a les ressenyes del google, en podem trobar molts exemples…
Sí normalitzem el que veiem i ens ensenyen dels restaurants, la part de la cuina, és el lloc on es treballen i cuinen productes sensibles i que requereixen d’una conservació i manipulació impecables, i de l’atenció i preparació del personal…; en alguns dels programes no hem percebut aquesta visió i/o percepció de professionalitat i feina ben feta, i potser retreurem o minvarem la visita de possibles clients a aquests establiments en moments en què, aquest tipus de despesa oci i restauració), es pot considerar no essencial.
Sorprèn també, què les administracions locals, i de consum, encarregades de vetllar perquè temes com la neteja, la manipulació o conservació d’aliments…, no intervingui, perquè al final qui surt perjudicada es la restauració del municipi, per la repercussió que el programa té.
Encara és més imperdonable, què establiments que es presenten a un programa de televisió, amb la repercusió i l’impacte que pot tenir, no hagin fet una revisió a consciència de tots aquells factors que han estat detectats en programes anteriors.
És pitjor què, els propietaris i/o gerents dels establiments, no indagin el que passa a la cuina, l’indret que genera el tret diferencial d’un establiment, a un altra.
Imperdonable també què els establiments valorin a la baixa a la resta de restaurants participants, amb l’objectiu, moltes vegades, de fastidiar a l’establiment proper, per al fet de ser una competència, i/o restar-hi possibilitats de guanyar el premi, desmereixent els plats que consumeixen.
Valoracions, percepcions, i comentaris que queden i tenen impacte en els establiments; no he fet cap recerca sobre l’afectació que han tingut els restaurants que han intervingut, i que han quedat en tercer lloc, i l’efecte emocional i de desànim entre treballadors i clients, d’una reputació que sempre els perseguirà, i d’aquell fet negatiu que serà anecdòtic i recordat, més que la qualitat dels plats elaborats.
Els restaurants que surten al programa, tenen unes instal.lacions què han requerit d’inversió i esforç, gaudeixen del bon gust decoratiu, o no, dels seus propietaris i molts, dels propietaris, son gestors què tenen a la cuina uns treballadors que cuinem, amb unes condicions i pressió molt altes-
Per això quan fem alguna troballa de restaurants què, quan hi entres, veus que hi ha una cuina honesta, de xup-xup autèntic sempre hi he posat, a les xarxes socials, un reconeixement i crec que, entre tots, hem de fer el mateix, per donar una empenta a aquest sector potser no tant mediàtic, però que sí es vital per al pais, sobre tot per la gent que treballa fora, per als camioners o viatjants, per a qui es desplaça i agraiex un menu casolà a taula, sens més…
Estem acostumats a la critica, però ens manca una bona ració d’autocritica, i de reflexió constructiva…
Potser valdria la pena que i, unes setmanes després de l’emissió del programa, feta una valoració/reflexió per part dels restaurants afectats, es pogués fer un programa complementari per transmetre als espectadors, si es va tractar d’un tema puntual o estructural, donar veu als interessats i, en aquest intercanvi, segur que tots en sortiriem més coneixedors de la història…