C82,,- La festa del mal gust, o la suma de moltes festes…

Arriba “Halloween” (un nom molt popularitzat però què traduit vol dir “vigília de tots els sants”) i els aparadors i carrers s’omplen d’una decoració provinent dels països americans de parla anglesa; forma part també de l’inici del mes de les compres impulsives del “Black Friday”, del “Cyber Monday” (a la darrera part del mes), i altres invents per esgarrapar i fer avançar compres nadalenques, a preus temptadors.
L’origen de la festa, al igual que d’altres de cristianes, ve de tradicions que alguns estudiosos, identifiquen amb la cultura celta, i en la cristianització, s’adapten amb noves denominacions; els romans també varen mantenir aquesta data com a festa de la collita.
A Catalunya, aquesta tradició tenia, i té, un sentit propi amb la “Castanyada”, un àpat al capvespre de vigília de Tots Sants, on es serveixen, per tradició, panellets variats, moniatos cuits, castanyes, fruita confitada… al voltant de la llar de foc, ja que el temps de tardor comença a refrescar. Encara avui en dia es poden trobar per aquestes dates, les “castanyeres” què, al carrer, ofereixen les castanyes torrades i calentes que s’agraeixen amb el fred ambient que hauria de fer per aquestes dates, amb una vestimenta pròpia de l’àmbit rural, i un foc on es couen.
Sembla que es a partir del segle XVIII, quan aquesta tradició arrela, i deriva del que serien els àpats funeraris, i la celebració de la castanyada aplega a la família i amics, té una simbologia de comunió amb les animes dels difunts. La festivitat es complementa al dia següent amb la visita als cementiris, per recordar a les persones que ja no hi son.
Però la popularització del “Halloween” com a festa vinguda principalment dels països de parla anglesa a Amèrica, s’ha produït per un desplegament publicitari i comercial, amb “merchandaising” relacionat, i per les pel·lícules americanes on hi apareix, i per ser una de les festes més popularitzades.
El “halloween català” es la barreja de moltes coses : de les disfresses de terror, de zoombies, bruixes, calaveres…, de dolços i altres chuches amb formes diverses, amb les carbasses buidades per dins, objectes decoratius, espelmes, per ambientar la festa a casa…
Traslladar una festa culturalment a un altra indret, com aquesta que esmentem, requeriria d’una reflexió més serena, en el sentit de quina forma encaixa dins del nostre calendari festiu i col.lectiu…; poques setmanes després arribará el Nadal, i tindrem un Santa Claus, un Pare Noel, uns Reis Mags, un caga tió, una dispersió del missatge d’una festa unica, i del impacte i despesa que representa, en uns moments en que el planeta ens demana una altra atenció…
Més enlla d’aquesta ressenya més superficial, caldria fer pedagogia als joves del sentit de la vida i que la mort també ens acompanya com un fet més de la mateixa; potser caldria aprofitar aquesta festa per reivindicar la nostalgia respecte les persones que ens han precedit, i com el seu record es també una vivència, i fer que els joves no els allunyem de fets com la malaltia, o la mort, i que la visquin de forma més natural….


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.