Som encara dels que per tradició, hem mantingut la visita al cementiri per la diada de Tots Sants, per recordar els nostres avantpassats que hi reposen, i de possar-hi flors.
Any rera any, el nombre de visitants, va minvant i, una part dels ninxols i/o panteons, van quedant buits o mal cuidats; una sensació molt agridolça per un espai col.lectiu que hauria de ser un lloc de tranquilitat i record.
També, en alguns casos als ninxols, hi troben pegatines de diferents colors, per a identificar als possibles titulars del mateix, de la manca de pagament de les quotes de manteniment… Tot aixó ens aboca a un nou escenari on, fa un segle, semblava que la tomba o el ninxol serien un lloc definitiu de descans, el darrer lloc de repòs, però per una serie de motius, la propietat d’aquests espais queda en precari.
Revisant algunes d’aquests ninxols, hi podriem intuir varietat de situacions: què fos un ninxol puntual per a una situació puntual, què els hereus del difunt ja no resideixin aprop, què no haguessin actualitzat la propietat o el domicili, que potser per el cost (de manteniment o renovació) no volguessin assumir-ho, per no tenir hereus o descendents o per el seu cost.
Totes aquestes raons i d’altres situacions que es poguessin donar, ens aboquen a l’oblit de les persones que varen intuir la seva darrera morada, al costat de les persones més estimades.
Un oblit que passa des de les persones més modestes, potser inclus en ninxols on no hi ha hagut mai una lapida, davant la paret de ciment, a d’altres amb conjunts escultòrics, i obres d’arquitectes de notable realització, qèe algunes vegades per manca de manteniment es troben encerclades d’herbes o esquerdades les imatges…
Totes les persones que estan al cementiri mereixen la nostra admiració i respecte : de les més humils que vàren dedicar la seva vida a sobreviure, en condicions molt febles, als treballadors, i families que van mantenir l’esforç de tirar endavant la família, d’altres amb més recursos bé o malament, també deurien assumir la seva responsabilitat en la societat que els va tocar viure.
Per tant cada forat nou de ninxol que trobem obert, ens fa perdre una part de la nostra història…
Imatges del Cementiri de Sabadell, de la diada d’ahir :
a) Un dels carrera de l’ampliació del Cementiri, feta sobre els anys 60 sel degle passat :
b) Un dels panteons antics amb matolls, sense manteniment :
c) Dues imatges d’un panteó amb un forjat artistic, amb el color tipic del pas del temps :
d) Dues imatges d’un panteó ubicat en la plaça central del cementiri, també amb herbes…
e) Un altra panteó, auster i solitari, sense flors o record…
f) Imatge del treball de forja; petites obres d’art que cal admirar :
Recerquesmones.net 