C83,,- El mercat dels “mercats”…

Imatge difuminada del Mercat del Clot – Barcelona

El dilluns dia 24 d’octubre, un programa de televisió, que analitzava quatre restaurants ,ubicats en diferents mercats de la ciutat de Barcelona, i la seva posterior xerrada entre ells, hem va oferir algunes reflexions que voldria compartir en aquesta entrada :

  1. Malgrat ser “restaurants de (o al) mercat”, difícilment son comparables en un sentit ampli, al igual que l’oferta que ofereixen, i la clientela potencial.
  2. El restaurant, botiga, o qualsevol servei que s’ofereixi ,s’ha d’adaptar (amb la oferta i amb el preu) al client potencial de l’entorn, o dels que si acosten al mercat.
  3. El preu final del producte que s’ofereix, depèn molt del plantejament econòmic del mateix, dels metres quadrats disponibles (tant de la cuina, com el destinat a taules..) entenent què, al estar en un equipament col·lectiu, aquest espai està subjecte a concessió, i per tant no es pot triar ni la ubicació ni la superficie.
  4. Cal tenir present l’equilibri dels recursos destinats, el tipus d’oferta culinària a oferir, el personal necessari per a la seva gestió, i qui serà el cap de sala i/o de cuina…
  5. És important veure si a l’entorn hi ha una competència semblant, que ens pot fer limitar les nostres propostes, redefinint preus, o que aquesta ens esgarrapi part de la nostra clientela actual o potencial…
  6. Cal estar molt atent a possibles canvis externs que afavoreixin noves ofertes comercials, canvis en la mobilitat de veïns, que podrien oferir nínxols de clientela nova que cal valorar, nous equipamente…
  7. Un bar i/o restaurant, ha de tenir una clientela fidel i/o coneguda, evaluant les necessitats dels mateixos, i aprofitant cada ocasió per tenir elements de gestió útils, i de coneixença (o de feedback) del que oferim.
  8. La coincidència del propietari/titular amb el cap de sala o de cuina, no sempre és positiu si resta capacitat de gestió i de mantenir al dia els registres comptables i els provisionals; en aquest cas un establiment de gestió familiar, amb una difícil conciliació treball-família, té menys disponibilitat que un propietari que gestioni als treballadors, però no estigui implicat directament en el treball.
  9. Vigilar l’oferta de la resta d’establiments : si aquesta es deteriora per una baixada en la qualitat dels preus o en la seva oferta generalista, també influirá negativament en el nostre establiment.
  10. El restaurant del mercat, ha de treballar amb el mercat, amb els seus venedors i productes, aprofitant per fer la compra i reservar-ho a primera hora. Aquest hauria de ser el punt fort d’aquests establiments.
  11. Com a punt negatiu, caldria reflexionar en els horaris i si, aquests, és veuen limitats per el propi equipament, i per tant no hi hauria oferta en dies festius o diumenges, què podria fer reduir la facturació…

Sempre hauríem de donar suport als nostres mercats en ciutats i pobles on tenen una ubicació fixa en edificis d’ample i variada oferta, i que tenen uns horaris i condicions de treball durs; algunes parades tenen problemes en el moment de la jubilació o traspàs, i, difícilment, troben relleu, amb l’afegitó d’uns horaris molt amples, i haver de tancar puntualment quan hi ha una incidència o malaltia…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.