C92,,- Quan l’èxit costa, i l’empresari/emprenedor no té qui l’escolti…”JdC”

També referit a la meva darrera entrada comentant el darrer programa de “JdC”, sobre el restaurant amb més personalitat del Bergadà, crec que cal fer la reflexió sobre un altra dels establiments què varen participar.
Concretanent és el restaurant “La Forkilla” de Puigreig : tota una història personal i professional interrelacionada què hauria de merèixer continuar obert, al servei dels clients.
Aquesta reflexió és personal i per tant no coneixo les motivacions que han motivat la seva presentació al concurs, però si què alguns aspectes si mereixen ser comentades :

  1. La puntuació obtinguda, amb un aprovat alt, va situar a “La Forkilla” en tercera posició de la classificació final què va perdre per la suma addicional del “plat estrella”, i la posició definitiva va ser la quarta dels concusants; en altres programes hem vist com alguns establiments suspenien l’opinió i la nota; per tant la participació al programa va ser prou digne, amb aquest aprovat alt (6,7)
  2. És cert que hi han d’haver matitzacions : algunes van aparèixer al programa i per tant (les positives i les negatives) es descriuen en el mateix. Ningú li podrà negar a la Sílvia Martinez la seva empenta d’obrir l’establiment, de coordinar un equip, i de mantenir-lo obert durant aquest temps difícils.
  3. També un repte de fer cuina innovadora, potser trencadora, en un poble d’uns quatre mil trescents habitants, i on hi ha una ronda exterior que desvia els vehicles per fora del nucli històric, passant de llarg (en una ruta molt concorreguda que va a Berga, al Túnel del Cadí i a la Cerdanya), amb una limitació d’estacionament fácil a l’entorn elements què també han de ser valorats per l’ubicació de l’establiment.
  4. Amb tots aquests aspectes, té molta importància, el concepte de viabilitat, és a dir la capacitat de generar recursos suficients i de forma continuada per atendre les despeses globals de l’activitat econòmica informació què és vital per definir el rumb i la tranquilitat del dia a dia…; una manca d’informació pot portar a fer més hores de dedicació o adoptar un criteri de caixa, pagant en funció del efectiu disponible, i per tant generar una “bola” d’endeutament invisible.
  5. Però també, dos factors que poden desvirtuar la capacitat d’analisi : d’una part la funció de treballador i empresari a la vegada, i d’altra part trobar espais de separació mental i emocional del què és el treball, les hores de descans i de conciliació familiar, i les d’oci

Potser la reflexió final, què he comentat en altres ocasions és què continua mancant un espai d’ajuda al petit empresari, un lloc on escoltar i ser escoltat per persones independents, voluntàries o no (en funció de qui ho proposi o financii el servei), per donar suport d’orientació, potser també emocional, per desbloquejar situacions què moltes vegades no son tant greus com sembla, o sencillament tenir quelcom que estigui al teu costat, i que aquesta vinculació i/o seguiment es mantingui en un temps acordat.
Un “Telèfòn d’Atenció al Emprenedor i/o a l’Empresari”, un telèfon de l’esperança que molta gent agrairia de tenir proper…
Silvia endavant; no dubto de qué amb el teu bagatge t’en sortiras de qualsevol projecte futur.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.