Som un país què ens hem acostumat a veure “pedres”, edificis, castells, esglésies, ruines… fruit d’unes èpoques històriques que han deixat petjada però, no ens parem a valorar la seva importància, del perquè de les mateixes i a fer què, les noves generacions, les valorin com cal.
Són vestigis de fa dinou segles, com per exemple l’Aqüeducte de Tarragona, i pensant en tots els pobles, cultures, esdeveniments i guerres, situacions de malalties i temps difícils… : totes han respectat aquest monument, per tot el que representa d’una etapa..
Avui en dia, localitzem troballes arqueològiques què, malauradamentm no tenen la deguda protecció i que, són malmeses per pintades, robatoris, o altres incidències que diuen molt poc dels temps actuals, quan ara si som capaços de comprendre i tenim, a l’abast, tota l’informació per conèixer el que són, i el perquè van servir.
Han coincidit, en aquests darrers dies, dues noticies preocupants envers el manteniment d’aquest patrimoni, totes dos a la ciutat de Tarragona :
- La concessionària de l’espai de l’Aqüeducte/Pont del Diable de Tarragona no es veu amb condicions de continuar la mateixa i manifesta la manca de suport per part dels responsables del monument (notícia reproduïda més avall)
- Els propietaris d’una tenda d’esports, molt a prop de la Catedral, on reivindiquen la visita regular de manteniment, d’uns vestigis què són visibles però què, la manca de manteniment dels darrers 20 anys ,els ha degradat… (notícia reproduïda més avall)
Però no tenim un discurs clar respecte dels vestigis d’abans, de la seva pervivència i manteniment; per raons molt diverses :
- Si el bé és de propietat privada, cerquen rendibilitzar-ho econòmicament i, moltes vegades, l’indret o edificació passa a tenir funcions molt diferents, per les quals va ser construïda.
- La febre constructora també els fa menysvalorar, per conscienciar a la societat, dels desavantatges i deteriorament d’un espai que mereixeria ser conservat.
- D’altres, es vulnera al màxim la llei respectant, només, la minima expressió i veiem edificis on només s’ha respectat la façana…
- Però ens podem trobar amb edificis què, ubicats al mig de les ciutats, quedin envoltats d’altres edificis perjudicant la visió del mateix, i la seva imatge.
- També, en el cas de botigues i comerços, es donen situacions similars, algunes de molt lamentables…
- En èpoques fosques, les pedres de castells i restes abandonades, han bastit noves edificacions, hi han ajudat a aquesta degradació monumental.
- Si el bé, és de propietat municipal, el seu manteniment es converteix, moltes vegades, en una càrrega i, al final, sense una utilització concreta, es deteriora progresivament.
- També potser què, la construcció o lloc, tingui unes despeses de manteniment que superin les limitacions pressupostàries d’un determinat Ajuntament i, en aquest cas, cal trobarde subvencions o ajuts puntuals.
- Hi han espais i col.leccions dels segles XIX i XX que no tenen, encara, la protecció dels Museus, ni cabuda en els mateixos, i on també hi manca un projecte museístic, divulgatiu. I pedagògic, abans de la seva desaparició.
Crec que s’hauria d’anar cap a una classificació i/o priorització dels edificis i espais protegits, valorant el seu grau de mantenir tangible la seva capacitat d’ajudar a interpretar-los, a museitzar-los, i motivar la seva coneixença, i no ser estrictes testimonis, d’un passat…
Si han perviscut tots aquests anys, haurem de ser nosaltres els qui no els valorem ?
Noticia del “Tarragona Digital” del 26 de març 2023
Diptic de la campanya “Empremtes del Passat” que recomana la visita a establiments amb restes arqueològiques
En la resposta de la Directora dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, ha comentat : “…el conjunt patrimonial és molt gran…”, “…les necessitats son moltes…”, “…es revisa anualment on hi ha necessitat…”, “…fins ara no teniem constància …
Recerquesmones.net 