Text al darrera del llibre de la Marta…
Fa uns dies, vaig comprar el llibre “La caçadora de masies” de la Marta Lloret, per gaudir del mateix, per conèixer, i donar suport, aquest moviment reivindicatiu per el manteniment de les construccions rurals, molt arrelades al nostre territori.
Conec la “Masia de Can Montcau” (a Lliçà d’Amunt) tot un referent reivindicatiu, d’aquest Vallès Oriental, per salvaguardar espais i terrenys cultivables, de l’empenta constructora, i destructora, que empeny desde Barcelona, i prova d’això ho tenim en pobles veins com Parets del Valles o Lliçà de Vall.
He seguit el relat de la Marta, i de la Assumpta Regales : la forma que ens ho descriuen, ens fa somiar en els detalls, racons, i estances, com si les estiguem veient i, la manca de fotografíes, ens obliga a fer aquest exercici visualitzador…
Avui m’he acostat als voltans de la masia de “Can Montcau”, encerclada per matolls, i arbres què haurien de donar ombra a la casa i ara mal cuidats, l’amagen…
El paisatge es decebedor : els camps fèrtils han estat modificats per a un circuit de motos, per a una sola prova durant l’any (el primer fi de setmana de setembre), en una plana propera al riu Tenes, i amb facilitat de gaudir de pous d’aigua.
Recordo que l’any 2006, ja vaig manifestar. al llavors “Consell del Poble”, la destrucció, i engany, que representava aquesta operació, promoguda per l’empresa “Mango” què va comprar unes 95 hectàrees de terreny agrícola, per fer-hi un complex logístic i comercial que va enlluernar als polítics de l’època amb la suposada creació de llocs de treball (com sí, en un magatzem totalment robotitzat, es necessita molta plantilla); algunes franquícies com “Leroy Merlin”, Aldi”, “Viena”, entre d’altres hi han obert establiments i, de la resta del projecte (outlet, zona hotelera i de serveis, compromís d’adeqüació de la masia, oficines…) l’empresa ha anat defugint del que havia dit, i ha anat venent parceles a altres empreses logístiques, que necessiten molt d’espai.
Tornem, Marta, al que descriu en el seu llibre : aquí no hi ha hagut manca de manteniment del propietari, ha estat una relaxació de l’obligació què, ara, en poder del Ajuntament aquesta Masia, no saben que fer-hi…
Crec que ens manca una escala de “situacions” : no podem comparar una masia en deixedesa (o manca de manteniment), amb una masia on els propietaris fan el que poden per mantenir-la i, de no viure-hi, al cap d’un temps es pot patir per la seva pervivència, o d’altres situacions en que hi viuen i, poc a poc, van modificant espais per a la seva comoditat, sense valorar els elements arquitectònics que pot tenir.
Però el que potser hauria de marcar més la nostra atenció, és el valor del seu mobiliari, documentacions, estris antics, robes i “ajuars”… que fàcilment son realitzables en euros, i que poden desaparèixer de la finca, per una desconeixença del que si guarda, o del que representen…
La masia es un tot : és l’edifici, una forma de fer i de vida, una forma d’autoabastir-se, de reciclar, de conviure varies generacions…d’una forma de viure i veure la vida.
Ara, anem atrafegats, per no saber on anem o, per on ens fan anar… tenim totes les xarxes socials, però quan arribem a casa no tenim ningú per fer conversa al costat de la llar de foc, o amb qui quedar bocabadat veient el cel de nit i les estrelles…
Marta, queda molt treball per fer : he inclòs aquesta reflexió al bloc de Economia i Empresa, per el valor econòmic que representa i de llocs de treball : d’oficis relacionats amb rehabilitacions de finques i monuments, els ferrers, picapedrers, restauradors de pedra, constructors de sistemes antic i/o manual i artesans, marges de pedra seca, vidriers, cistellers… oficis què, a la vegada, anem perdent i que donaríen una ajuda, i una empenta, a fer què, aquests petits tresors, fossin més valorats i apreciats…
Imatge, del primer pis, de la façana de “Can Montcau”, amb una porta metàlica que impedeix veure-la, i l’estat de degradació de l’era….
Imatges de la Masia, al costat mateix del magatzem logístic de “Mango”, i amb un aparcament al costat (amb la fotografia del detall de la paret que figura al llibre).
Imatges de com s’ha transformat el paisatge, i els camps, i veure els camps propers cuidats i llaurats, què ens ratifica la qualitat d’aquests terrenys fèrtils, prop al Riu Tenes; en la darrera imatge es veu a la part alta la carretera d’accés a les urbanitzacions de Lliçà d’Amunt, i les naus del començament de l’Avinguda dels Països Catalans, a l’altra banda del Riu…
Recerquesmones.net 