Fa uns dies en Xavier Graset, un bon professional dels de TV3, feia la presentació d’un llibre seu “La pausa dels dies – Dietari de vivències plaents” (Ed. La Campana) què, en aquest període Pre Sant Jordi, ja es troba a moltes llibreries : un llibre que ens ajuda a reflexionar sobre com gastem el nostre temps, moltes vegades ocupat en agendes i convocatòries varies, d’activitats arreu del nostre territori què moltes vegades se superposen en el temps. Unes pàgines on l’autor va detallant aspectes vivencials, a partir de reflexions que ens ofereix el dia a dia…; tot una troballa, que ja m’he reservat per la propera Diada del Llibre.
Proper d’aquesta presentació, va coincidir una vivència viscuda, que m’ha fet relacionar-ho : arrel d’una visita al Tanatori i, quan anàvem a l’espai de vetlla, compartíem amb familiars i coneguts, aquests moments de dol; els tanatoris s’han convertit en un lloc de trobada social amb la família i amics del finat (en aquest cas) però, també, en aquestes sales, es comparteix amb d’altres persones que estan en aquesta mateixa situació, encara que no siguin coneguts, sí que tenen una situació semblant d’acompanyament. Ara alguns tanatoris, ofereixen la possibilitat de visualitzar fotografies, per recordar-lo en vida, amb els seus, les seves activitats, aficions i trobades… i fa què, el dol sigui menys impactant, reservant l’espai més íntim, als familiars més propers…
Però el que més hem va impactar, fent un petit recorregut per la sala, és la manca d’anotacions (als llibres de condol, situats a l’entrada de les diferents sales de vetlles) algunes frases curtes, d’altres més formals i, algunes, més sentides d’amistats i de familiars més propers..; això hem fa reflexionar de com hem perdut la capacitat de deixar, per escrit, els sentiments o el que han estat les vivències que hi podem haver compartit, i el que representa, cada vegada més, de fet social, més que d’acompanyament, en aquests moments; simplificació que hem traslladat a les xarxes socials, i als “emoticons” més genèrics.
Aquest diumenge vàrem creuar-nos, al carrer, amb un matrimoni conegut i, conversant reconeixíem de com hem eliminat de la nostra vida social, les trobades familiars, per sants o aniversaris, què ens permetia veure’ns personalment, i fer conversa: avui tot s’ha racionalitzat amb un “WhatsApp”, o amb un “facebook”, que ens recorda les dates d’aniversari…
Tot això, ens allunya de nosaltres mateixos, de la natura, de la tranquil·litat, de les petites coses de cada dia i d’espais de creixement personal, què en Xavier Graset, ens fa avinent…
Recerquesmones.net 