L180,,- Defensem les nostres “Mones de Pasqua” !!

Un conillet de xocolata…

Després d’un atac mediàtic sobre les nostres festes tradicionals catalanes, vinculades a festivitats religioses (el Pare Noel versus Reis d’Orient, Halloween versus La Castanyada…) ara ha començat a aparèixer el “Conillet de Pasqua”, versus les Mones i les figures de xocolata.

Aquests fets han vingut propiciats per la devallada dels nois(es) i del jovent .envers l’església i la manca de participació en els sagraments, per tant, la figura del “padrí” ha quedat diluïda : la data d’arribada dels Reis Mags, també es obviada per la data de Nadal, en el lliurament de Regals, eliminant aquesta part més “mágica” de l’Epifania.

D’entrada la relació “conillet” amb “ou”, té poc sentit ja que els conills no fan ous, com les gallines.però es un personatge nascut de l’imaginari. Peró “el Conillet de Pasqua”, és un d’aquells personatges de la tradició popular, que porta uns cistells amb ous de colors i llaminadures, la nit entre el dissante i el diumenge de Pasqua.

Els seus origens no estan ben definits; al 1682, hi ha una obra en què si refereix, a la regió d’Alsacia (França). Tampoc s’identifica clarament sí, la figura, és un comill o una llebre, encara què, per la capacitat reproductiva del conill, tindria més sentit (com a simbologia del despertar de la natura, després de l’hivern); abans de l’era cristiana el conill ja tenia aquesta capacitat de reproducció i simbologia i, en algunes cultures, per aquestes dates d’abril hi havia festes relacionades.

Avui en dia, a Catalunya, s’ha generalittzat la “Mona”, un pastís de pa de pessic amb melmelada al mig i, per sobre, iema cremada i fruita confitada, altres varietats de xocolata o de mantega, segons el gust del consumidor; igualment, els tradicionals ous de Pasqua, de diferents tamanys, o d’altres figures, han anat quedant arreconades per composicions de xocolata de personatges pròpis de la televisió, o temes actuals que captiven als joves i que, moltes vegades, són més apreciades que el propi pastís. En alguns indrets encara es possible trobar el tortell amb ous enganxats a la rodona, reminiscència dels formats més antics.
També hi ha hagut un increment, en aquests darrers anys, del preus de compra a les pastisseries i s’esta optant per les més industrials de supermercat, o per fer-les a casa.

La qüestió és, pot arribar, amb el temps, a arreconar aquesta festa tradicional de casa nostra, i del seu pastís ?… Malauradament crec que si, llevat que trobéssim allò què, deslligat del fet religiós, fos assumit com una nova tradició sobre el despertar de la natura, i de l’inici de les estacions de l’any…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.