Imatge del final de l’actuació

Quartet Mèlt al final de l’actuació.

Sant Magí les seves fonts i el seu entorn són un lloc de referència per a tota la gent que apreciem la Baixa Segarra i aquests racons de la Catalunya central; un indret que, quan arriba l’estiu, els portants de l’aigua a Tarragona i els devots de diversos llocs com Cervera, Barcelona… acostumen a visitar per celebrar la festa en dies assenyalats, en aquest lloc tan especial.
Aplecs i misses que, al llarg de l’any es succeeixen i reafirmant aquesta devoció ancestral que es materialitza en l’aigua beneïda que, per la diada de Sant Magí es trasllada, amb carros, fins a la ciutat de Tarragona i es repartida entre fidels i visitants, pel seu efecte miraculós i protector del Sant.

L’indret de Sant Magí és molt més; gràcies a l’empenta de molts voluntaris que, discretament, han donat suport i dedicat hores del seu lleure, s’han completat algunes obres que consoliden aquest espai com la Casa de l’Ermità, un edifici relativament petit, encaixat al costat de l’església, que s’ha dotat dels elements necessaris per viure-hi un ermitá i, un segon pis, com a sala de treball i reunions.
Però a l’estiu Sant Magí incorpora la música a les seves activitats amb la gestió d’un festival, amb el nom de “Les Nits Musicals Brufaganya” que, enguany, ha estat la 15èna edició del mateix; aquest any hauran estat 6 concerts, desde música clásica, un espectacle familiar, i l’actuació d’aquest darrer 8 d’agost, amb la Cobla Llobregat i el grup Mèlt, i encara resten d’altres concerts, prou interessants.
Dues formacions que s’han unit per treballr uns arrenjaments de música catalana, combinant melodies contemporánees i de populars, sumant les veus del Quartet Mèlt, i l’acompanyament de la Cobla, una fusió i un equilibri d’una alta qualitat musical i vocal.

A l’inici el presentardor va fer esment a dues persones que ens han deixat recentment, la Rita i la Teresa, dues persones molt vinculades a Sant Magí i que havien estat presents en moltes de les activitats que fan a Sant Magí, una recordança molt especial, ja que eren persones conegudes, i que trobarem a faltar.
En aquest cas l’actuació es va fer a l’entrada del Santuari, amb un aforament complert de feia dies; abans es va poder degustar un entrepà i una beguda amb tiquet, per a qui ho demanava, una tradició que permet arribar-hi una estona abans, i gaudir de la companyía i conversa amb coneguts de llocs propers, o d’amistats consolidades que ja esperen aquests esdeveniments.
El quartet “Mèlt”, prou conegut per haver guanyat una edició del programa “Oh Happy Day” de conjunts vocals a TV3, on van anar demostrar la seva qualitat, setmana a setmana, van saber adaptar un programa variat, amb sardanes cantades, obres d’en Guinovart, d’en Lluis Llach, altres de populars que es van anar succeint amb un public entusiasmat. He transcrit una petita ressenya de “Tribus de la Segarra” : “…Voldria destacar l’excelent nivell dels quatre cantants, la Carolina, l’Ariadna, l’Eloi i l’Oriol, que van oferir una interpretació plena de sensibilitat. Les seves veus van aportar molta calidesa i també força a un repertori que el públic va seguir amb molta complicitat…”

La Cobla Llobregat és avui, una de les principals representants d’aquesta nova sonoritat de la cobla, arranjant composicions adaptades als instruments d’aquest tipus de formació musical i de com, aquesta, s’allunya de la música sardanista i explora nous camins, amb complementarietats i espectacles com aquest, un recorregut que obre a la cobla un nou futur com a grup i com a viver de nous musics.
De la ressenya de “Tribus de la Segarra” he volgut reproduir aquest resum “…La Cobla la Principal del Llobregat, gairebé centenaria, va demostrar per què continua essent una referència de la música per a cobla: El seu so va omplir l’explanada del Santuari. La música de cobla té aquesta virtut, sembla feta per als concerts a l’aire lliure. Té amplitud, vitalitat, i una capacitat diguem-ne natural, per arribar al public sense perdre matissos…”

Una xocolatada final, pasada la mitjanit, va culminar aquesta vetllada, copsar i comentar el concert, que va resultar molt engrescador.
Com va dir el presentardor a l’inici, de vegades ens manca aquest tipus d’esdeveniments per reforçar la nostra autoestima i valorar la creativitat de la nostra cultura, que continua vigent…