Feia alguns anys que no havíem tornat al Mercat de Guimerà, una d’aquelles festes multitudinàries de referència a l’Urgell (ja dins la província de Lleida), molt a prop de Vallfogona, encara a la província de Tarragona.
Arribar al matí d’un diumenge a Guimerà en aquesta diada ja espanta: alguns camps, plens de cotxes aparcats, amb les indicacions d’uns voluntaris que organitzen l’aparcament, uns un quilòmetre abans d’arribar al poble….
Una llarga cua de cotxes, al darrere nostre anaven arribant al “Mercat”, amb uns camps ja saturats de cotxes, on és difícil aparcar quan hi ha persones amb certes limitacions de mobilitat o d’edat; el trajecte es fa agradable, sobretot veient el poble de Guimerà esglaonat a un turó i amb un encant visual molt apreciable.
Després de passar pel pont sobre el riu Corb, s’entra en un recorregut de carrerons que es van entrellaçant de forma contínua fins arribar a l’església i a la torre, a la part més alta.
Les parades estan, a la part baixa del poble, en carrers paral·lels a la carretera i al riu, més planers, i on hi ha la majoria dels comerciants del Mercat; la Plaça Major, i un seguit de carrerons estrets van articulant aquesta fira mercat, on s’intercalen parades d’alimentació artesanal, amb algunes de creacions i dissenys de joies, també de bruixes i amulets, de pedres i rituals, d’oficis vells i antiguitats, de caramels o olives, de complements o cistells de vímec, d’oli i vi…una barreja d’oferta que la fa atraient i variada.
No cal dir que el desplegament més gran, son els voluntaris que, discretament, van ordenant tot aquest tràfec de cotxes, que sense control haurien envaït camps, camins, cases o qualsevol espai on hi aparcar un cotxe
Un mercat d’èxit de públic amb alguna animació i recorregut d’un grup de malabaristes, que permeten fer més real aquesta festa, alguna casa que obra els baixos per observar els racons del celler, mantenint l’ordre pràctic de com es van construir…
Una activitat que posa Guimerà al mapa dels llocs actius a recordar, a descobrir-ho, i a conèixer poblacions de la nostra Catalunya interior que aixeca el dit per dir, encara hi som.
Una població d’uns 2590 habitants, amb poques botigues, a cavall entre les dues comarques de L’Urgell i la Conca de Barberà), i lluny dels centres comercials que ho fan atractiu, però amb un veïnatge que juntament amb entitats “Viu Guimerà” mantenen aquesta comunitat engrescada en aquest projecte i d’altres, vinculats a persones de totes les edats…
Entitats con Viu Guimerà haurien de ser la continuació de les comunitats cristianes que han fet pinya al voltant de l’església i, ara, amb menys fidels, sense jovent que ho continuï, han d’esdevenir els fars, la nova manera de cohesió dels nostres pobles, per mantenir una identitat i una singularitat que els defineix, més enllà de la seva estructura física, de les seves cases i masies…