Ressenya al fb del Regidor de Cultura Miquel Cuenca, del 30 de juliol; la fotografia de l’entrada correspond a l’imatge difosa sobre l’exposició.

L’Ajuntament de Banyoles, i entitats com Joventute Musicals, el Museu, l’arxiu i entre elles els amics Campaners de Banyoles, molt actius, han preparat una exposició sobre les campanes a la Guerra Civil, una interessant visió que ens apropa a la realitat del patrimoni “castigat” en aquells fets, a partir de fotografies, restes de campanes, i altres elements que ens permeten endinsarnos en aquesta part de la nostra història. I també un reconeixement al regiudoir de Cultura en Miquel Cuenca, que al seu fb, ens fa propera tota l’activitat acultural i associariva del municipi Una exposició que ens ha de recordar i apropar a uns elements, que queden amagats fora del recorregut de l’esglesia, pero que han tingut un paper fonamental en la transmisió de comunicació i missatges a nivell de veins, i que hem d’agrair que tinguimn tambe la seva representativitat. L’Ajuntament ha preparat unes diades envers el coneixement dels fets de fa 90 anys i de com, ara, aquests fets ens continuen interpelant, 

interpelant, uns fets que han estat “conduint” la vida dels darrers 90 anys, d’una forma amagada. En part per el patiment de les persones que varen viure aquella guerra, i l’impacte emocional que els va suposar; joves que, del seu dia a dia, van passar a tenir un fusell a les mans, i anar al front, amb el neguit de la seva vida, de sobreviure, i de viure les pors dels front. Un neguit que també es devia viura a casa, amb familiars i amics, alguns d’ells ferits o morts, amb familiars partidaries de cada una de les parts, o noticies esgarrifoses que arribaven d’una guerra que va durar tres anys. Uns fets que van impactar tant que tota una generació de pares i avis nostres no havia volgut recordar, i esperava que no transmeten aquestes vivències no traspasarienel patiment; però al contrari hem passat uns anys on no havia estat possible parlar-ne, per el que diran, per una postguerra amb secrets, delators i censura… Per això avui es important p

Recordo que no fa gaires anys, hi havia un net que escoltava el que li deis el seu¡ avi, i la seva mare li va dir “sempre amb les batalletes de l’avi”, pero no han estat les batalletes, han estat les vivencies reals de qui ho varen viure, i aquestes no les podrem recuperar.
Gracies per retornar la paraula al passat, i analitzar-lo acuradament…