En Canudas és espectador de l’època en que Barcelona agafa embranzida : l’esclat d’una burgesia, al voltant de les industries fabrils d’època, el Modernisme, la expansió de la ciutat amb el Pla Cerdà, la Exposició Universal, fins el període en que al inici de la guerra el portarà per diferents països, sempre amb la aviació com a referent.
La seva obra “Història de la aviació catalana 1908-1936”, és un recopilatori de fets i esdeveniments (narrats de forma periodística), on la seva presència intueix, però la minimitza, i discretament trobem alguna pinzellada de la seva participació. El llibre es tot un regal sobre aquella època, per part d’una persona que en va ser protagonista i coneixedor dels projectes i neguits d’aquells primers temps .
Crec que els temps ens donarà una percepció global de la seva figura i de la seva obra, però especialment de l’empenta en la difusió, i dedicació al món de l’aviació. El que s’havia aconseguit fins l’any 1936, hagués pogut situar-nos en un lloc preferent….
Però hem volgut veure la noticia, des de la perspectiva que en ressenyen els diaris, per copsar com, aquests inicis, de l’aviació, dels seus protagonistes deixen bocabadats a qui ho presencia, però també de riscos, d’accidents … ; hi ha una ressenya de com es resumien les noticies d’arreu, respecte de l’aviació :
Cal dir que s’intueix un neguit, una febre, una sensació de que cada dia hi ha un repte nou assolit: nous models, amb mes autonomia, nous recorreguts i distancies. I aquestes proeses que venen d’arreu encara alimenten aquestes primeres il·lusions.
No sempre la ressenya i el llibre seran coincidents : el llibre d’en Canudas fa un repàs en la història i fa menció als fets transcendents del període, millor dit fa un repàs memorístic del que recorda mentre que aquesta ressenya cerca, en el dia a dia, de la premsa alguna noticia més puntual, sobre la seva persona.
El període 1914-1918 (Primera Guerra Mundial) suposa, per a l’aviació, un salt qualitatiu molt important tant, per els avenços que suposa la incorporació del mitjà aeri com un element diferenciador respecte d’altres guerres, com per la seva utilització generalitzada, primerament per a observar les línies de l’enemic i calcular les distàncies, la ubicació de les trinxeres o per enfocar l’objectiu dels canons; els primers avions fràgils, fets de fusta i tela, són poc aptes per al combat, i en poc temps els enginyers van millorant en els materials, en els motors, en el transport d’armes…durant tota la durada de la guerra.
Al 1913 es crea a Espanya, la “Aeronáutica Militar” amb poques unitats; la neutralitat espanyola va deixar al país fora dels avenços tecnològics derivats de les necessitats bèliques, i al finalitzar la guerra, l aviació militar espanyola es trobava en una posició d’inferioritat respecte de paisos de l’entorn; al setembre de 1917 neix la “Aviación Naval”, que al 1920 estableix l’escola a Barcelona, i passa a dir-se “Aeronautica Naval”. Amb pocs recursos, poca renovació del material, i molts aparells fora d’us, s’arriba fins al període de la guerra civil, on al seu acabament es crea el ”Ejercito del Aire”.
Els camins d’en Josep Canudas s’inicien en el mon del periodisme esportiu; trobem ressenyes, signades per ell, a “El Diluvio, diario político de avisos, noticias y decretos”, entre d’altres a :
“El Diluvio”, pàg.4, núm. 242 del 30 d’agost de 1910
“El Diluvio” pàg. 25, núm. 271 del 28 de setembre de 1913 :
“El Diluvio”, pàg. 30, núm. 42, del 11 de febrer de 1914 :
“El Diluvio”, pàg. 28, núm. 49, del 18 de febrer de 1914 :
A la pàg. 7 de l’edició de La Vanguardia (del 26 de gener de 1915) (amb 20 anys), ingressa a la “Asociación de la Prensa Diaria de Barcelona”, segons l’anunci que reproduïm:
A la revista “España, automovil y aeronautica” (consultable a traves de la web de hemerotecadigital.bne.es), hi trobem referències a les noticies del món de l’aviació, i de la participació d’en Canudas en les mateixes (pàg. 10, núm 2, de 30.01.1916) :
Al diari “La Veu de Catalunya” també hi consta la noticia del nomenament de la primera Junta del AeroClub :
A la pàg. 6 de l’edició de “La Vanguardia” de data 10 de febrer de 1916, ja es fa esment de que s’està treballant en la confecció d’uns estatuts, com a pas previ, a la fundació de l’AeroClub de Catalunya i on es fa referència a un projecte presentat per en Josep Canudas (que tindria uns 21 anys) :
Una de les funcions periodístiques d’en Canudas, apart de la seva vessant divulgadora de la noticia, va ser d’impulsar amb els seus articles, donar veu i alentar la importància que el sector aeronàutic podia tenir com a capdavanters d’una indústria i un esport de futur :
“El Diluvio” pàg.4 núm. 68, 1 de març del 1916 :
A la mateixa revista “España, automovil y aeronautica” hi trobem aquesta ressenya (a la pag. 10, del numero 12 de data 30.06.1916), esmentant la primera reunió de la Junta Directiva de l’AeroClub de Catalunya :
A l’edició de l’esmentada revista (pág 12, núm 1, de data 15.01.1917), es dóna detall de la Junta General Ordinaria i dels projectes que es preveuen :
Continuarà la ressenya…
Recerquesmones.net 