Una sencilla nota al diari “La Independencia” (num. 298, any 1) de data 18 de juliol de 1871, ens parla de la defunció d’Elisa Monés, recent nascuda “…10 dias”, i que vivia al carrer Estruch.
No he localitzat indicis d’una familia residint en aquest carrer, proper a la Plaça de Catalunya (Barcelona), i desconegut per a molts. Per a la seva curta edat entenem que viuria amb els seus pares…
Es un carrer d’una sola llargada (sense encreuaments) entre els de Fontanella i Comtal. Es un carrer singular, i si hi passes-hi.u per les inscripcions, numeracions i ceràmiques que l’adornen. Alguns periodistes anomenen el carrer com a “màgic”, i en part li ve, per haver-hi construït una casa en Estruc Ca Carrera, al segle XV, considerat per alguns com a bruixot, que tenia una “pedra escorçonera” amb propietats curatives, i segurament tindria coneixements curatius mes grans que la majoria dels seus veïns, i possiblement curaria temes d’osos, trauria caixals, i/o el mal d’ull.
Les dècades intermitges del segle XIX son especialment difícils, per l’alta densitat de la població encara limitada per les muralles, i un creixement de la població que es situava als 115.000 habitants al 1802, als 140.000 l’any 1821, i als 187.000 l’any 1850.
L’aprovació del Pla Cerda l’any 1860, va suposar una nova perspectiva de creixement, limitada al principi per la manca de transport i serveis, i la distancia que representava. No obstant el boom constructor va venir amb la conjunció de l’exposició de 1888, el creixement d’una burgesia catalana, el retorn d’indians, el modernisme..
Recerquesmones.net 