Recerquesmones.net

La resposta es SI. A principis del segle passat, les grans industries, els comerciants, coincidíen en que eren propietaris I gestors; les grans empreses teníen els seus departaments comptables I de registre, peró l’interpretació de la mateixa quedava reservada als “amos”.
A mida que avançava el segle, les empreses petites i mitjanes es van anant multiplicant, i ja s’incloïa el concepte de soci, que com a propietari d’una part del capital, devia donar-se li raó de la marxa i resultat de l’activitat econòmica.
També en aquests darrers 50 anys, l’empresa s’ha convertit en un intermediari/recaptador de la Administració Publica : d’una part recollint la part del treballador de les nomines, i fent el pagament de la part d’empresa a la Seguretat Social i, d’altra, recaptant els pagaments a compte de les nomines (per concepte de pagament a compte de l’impost de Renda de PF), amb la obligació posterior del seu pagament.
El dipòsit dels comptes a anuals (al Registre Mercantil, o ala Generalitat en el cas de cooperatives o similars), també obliga a readaptar els comptes anuals als formularis propis de cada administració.
I com a final l’Impost sobre Societats, una altra forma en que les dades comptables son facilitades a l’Administració d’acord amb la normativa fiscal.
No cal oblidar un altre col·lectiu que es molt donat a demanar documentacions comptables, com es el bancari, i en especial d’aquelles documentacions signades per els administradors (com a garantia de que han signat uns documents oficials), i que en principi han de garantir una confidencialitat de tot el que els hi cedim.
Si nosaltres facilitem aquesta informació a tercers, també seria molt positiu de que ens servis a nosaltres…si els demes hi tenen interès, potser serà que es prou descriptiva…
Però a part dels aspectes estrictament numèrics, als estats financers els hem d’acompanyar d’una memòria descriptiva i ampliadora amb un format definit.
Penso que hi ha moltes societats que utilitzen mes temps a emplenar les liquidacions, i pagaments a compte, del que utilitzen després per fer una reflexió del que diuen les dades : sempre hi ha d’haver temps per a la reflexió sols, amb els col·laboradors, o amb el gestor…