Fa pocs mesos va arribar a La Cirera un quadre, que Mossèn Amigó va donar a en Gabriel Gassó, pensant en una primera intenció que la imatge que si reflectia corresponia a l’església de La Cirera.
El quadre va signat per “BATLLE33” i no hi ha referències al darrera qué identifiquin cap lloc en concret; aquesta data “33” tampoc ens ratifica si estaríem parlant de 1933, o de 1833, perquè res del que s’hi veu, seria concret a ambdues dates.
Hi han elements, quatre de principals, que no ajuden, al meu entendre, a la concrecció de la identificació del lloc :
1.Una clau de volta (o de “bóveda”), al sostre principal, que a La Cirera no hi és.
2.Una imatge de la Verge, amb el Nen i en posició asseguda, que no té res a veure amb la imatge de la Mare de Déu de la Cirera, què està de peu dret, amb els braços oberts, i mirant al cel, pròpia de la Verge de l’Assumpció.
Hom pot pensar que la imatge actual no fos la d’abans de la guerra civil però, encara hi ha veïns que recorden que durant aquells anys la imatge actual fou preservada a casa dels Martorell (Molí del Carrás o Alcarràs), i retornada a l’església anys després.
3.Un escut a la part frontal de l’altar que no es relaciona amb La Cirera, i que correspon als mercedaris.
4.Dues portes a banda i banda del presbiteri, una d’accés a la sagristia, però la segona no tindria raó de ser, perquè a La Cirera no donaria a cap lloc.
Hi han altres discrepàncies menors, que fins hi tot podrien ser dubtoses; arribat a aquest punt certament que les possibilitats de localització es varen limitar molt, i calia replantejar-ho des de 0, el que ens estava dient el quadre : un primer factor orientador va ser identificar l’escut mercedari, que el situa al convent dels Frares de la Mercè (abans Santa Maria de Bell. Lloc a Santa Coloma de Queralt).
Les proves localitzades fan suposar i argumentar aquesta conclusió :
El convent dels Frares de la Mercè, va ser cremat en l’època de la desamortització (1835) i, per tant, no hi hauria cap imatge, gravat o referència del com havia estat el presbiteri, per poder-lo identificar actualment.
Però tenim les referències que Mossèn Joan Segura ens va deixar en la seva obra “Història de Santa Coloma de Queralt” (tercera edició de 1984, que és l’exemplar que tinc i, els números de pàgina, són d’aquesta edició), i què en fa la seva descripció.
En el mateix convent, també es van fer una sèrie de reformes entre 1752 i 1755, reproduïdes al “Llibre de Cartas Cuentas”, i que literalment es comenta al llibre de Mossen Segura :
- Pag 418 “… Se ha hecho nuevo el presbiterio, sinco palmos más ancho, tres palmos más largo y ocho palmos más alto de lo que era antes; …La Bóveda del presbiterio remata en una concha grande de que salen cornisas iguales des del presbiterio a la capilla nueva, y uno, y otro está concluido a la última perfección; también se ha bloqueado l bóveda de la iglesia que corresponde al crucero, en cuya clave se ha puesto un florón de escultura de seis palmos y estufado con el nombre santo de Maria…”
- Pag. 418 “… Item sea vuelto a colocar el retablo mayor más ancho y más alto a proporción del nuevo presbiterio y concha en dicho retablo sobre el nicho de nuestra Madre Santísima se ha hecho nuevo de escultura un sol de seis palmos, que contiene un nublado con la paloma del Espíritu Santo y se ha hecho nuevo de escultura el sacrario pequeño cuyo interior se ha dorado…”.
- Pag. 418 “…Item. En el presbiterio, al opuesto del portal de sacristía para total cimetria se ha abierto un portal de piedra, con su puerta de nogal, que ya era en el convento, y estas dos puertas del presbiterio se han puesto cortinas con sus cenefas de ropa de algodón listada entre blanco y assul, que a costeado i dado el P. Comendador y sobre la dos dichas puertas se han puesto dos cuadros iguales con sus marcos jaspeados, el uno de los cuales tiene marco nuevo…”.
Hi ha una diferència de 83 anys, (1835-1752) entre les les refomes i l’incendi de 1835, i 186 anys (2019-1833), de la data suposada del quadre, fins avui, que suposaria l’antiguitat del quadre
A la vegada s’obren nous interrogants :
- Qui deuria encarregar aquest quadre : el convent, algun particular ? …
- Com va acabar al convent de les monges, i des de quan…? va ser una donació…
- A quin lloc de la residència de les monges estava ubicat, i quina història en coneixien…?
- Com és que ningú hagués relacionat aquest quadre amb Santa Maria de Bell. Lloc ?
- Si fos de 1833, on hauria estat ubicat abans ?
- Caldrà contactar amb alguna de les monges què haguessin estat a Santa Coloma per què ratifiquessin la seva versió.
M’ha produït molt neguit que, un fet tant recent, com el traspàs de l’immoble de les germanes per altres utilitzacions i la retirada d’objectes, quadres o altres referències, no hagi estat orientada per persones que ho valoressin, ni per socis de l’ACBS prou coneixedors de la història local, ni per el propi Ajuntament, com a elements a preservar, aquests objectes podien haver estat l’inici d’un futur Museu municipal;
Potser perquè en algun article, a la Revista “La Segarra”, he manifestat el valor que pot tenir qualsevol documentació, registre u objecte, que pugui ajudar a entendre els fets i la vida del dia a dia, especialment de cara a les generacions properes, i de preservar-ne el llegat històric.
Potser es produeix en uns anys en que la tasca de l’ACBS està éssent cada vegada més valorada (no tan sols per aquests més de 25 anys d’existència), sinó sobretot per la sensibilització en la custòdia i divulgació de tot aquest llegat.
Recerquesmones.net 