Crec que vivim moments inquiets, singulars, neguitosos, e impotenta davant imatges colpidores, d’aquells que sotragejen i ens questionen molts plantejaments…
Però que també ens fan sentir i viure-ho de forma personal, perque tots som fruit dels nostres records i vivències, i depenen de l’edat ens poden retrotreure a temps que pensavem ja oblidats.
El lema de l’encapçalament, que ben be podria ser el lema d’una familia, d’un colectiu, o d’una situació familiar, ha de ser un convenciment de que l’entorn que ens es mes proper, es el camí idoni per a treballar, consensuar i empenyer a millorar aquesta societat nostra, amb molts reptes i crisis pendents de resoldre.
El que ens uneix, i ho recordo sempre de l’Antoni Farres, Alcalde que va ser de la meva ciutat de naixement, que deia (fa mes de 40 anys) : qualsevol colectiu no es la suma de persones, sino l’interrelació i el colze a colze de cada dia, que ens uneix , ens fa coneixen’s, i compartir els bons i mals moments.
Anims i una abraçada
Recerquesmones.net 