En aquests mesos propers s’acomplira entre d’altres anivsersaris de fets relacionats amb membres familiars Monés, entre d’ells el centenari de la graduació com a Arquitecte d’en Ramon Forcada Ramoneda, i per tant l’inici d’una nissaga d’arquitectes i constructors barcelonins, i el 150 aniversari de la guerra FrancPrussiana de 1870-1871, on hi va participar activament el capitá Josep Monés Poch, joier e iniciador d’una saga barcelonina d’aquesta especialitat…entre d’altres fites que ens ajuden a recordar-los.
Realment sont molt donats a fer dels anys acabats en cinc o amb cero, respecte d’un fet, com una recordança especial; aquesta recordança té les seves modulacions : en els anys mes propers acompanyen a la celebració persones i entitats que hauran vist i compartir el fet…amb els anys el record compartit es va esveint i seran persones de noves generacions que mantindran viva la memoria del fet.
Molts d’aquets fets també son i seran més intims, i per tant la trascendencia dels mateixos pot tenir mes o menys ressó extern.
Hi ha un tiet matern, que sempre hem comenta que a la historia, als documents antics, als arxius no hi trobarem res, perque es passat…i en certa part li puc donar la raó, peró si que al meu entendre, al passat, hi trbarem una eina que cap altre estudi ens pot oferi, i es la perspectiva, es a dir la distancia recorreguda a partir d’un determinat moment i com hem anat evolucionant, amb encerts i reptes,dificultats i alegries, que ens han de permetre veure els fets i les fites assolides.
Aquest recull de dades familiars, preten oferir, donar visibilitat, i ajudar al coneixement de com hem anat evolucionant, en els indrets, en el treballs i professions, en la vida familiar i de les nissages que s’han generat…