La telefonia mòbil, les aplicacions i els recursos que ens ofereixen, han estat vitals per a continuar connectats, en aquesta pandèmia, que ha afectat i trastocat les nostres vides. La comunicació del telèfon fix per cable de coure és relativament recent, i una de les fites del progres que restaran com a destacades, però la comoditat i adaptabilitat del mòbil a altres funcions, ha relegat el telèfon fix a funcions més discretes.
Molts veïns de La Cirera, encara recorden l’arribada del telèfon, al locutori del Castell, que va funcionar durant bastants anys. Hi ha un expedient, al Arxiu Comarcal de Montblanch, amb el seguit de cartes, tràmits i gestions fetes fins que el 16 de setembre de 1960, es va produir la inauguració d’aquest servei.
La petició s’inicia amb una instancia a la “Compañia Telefónica Nacional d’Espanya” (en endavant “CTNE”), per part de ‘Ajuntament, amb data 11 d’abril de 1958, i on s’argumenta els motius d’aquesta petició :
En resposta de data 25 d’abril del mateix any, la “CTNE”, confirma la sol·licitud rebuda, i que la tramita, per al seu estudi i resolució que procedeixi. No havent rebut resposta, l’Ajuntament de Llorac, envia una carta a la “CTNE” amb data 27 de juliol en que diu : “…pese al tiempo transcurrido no hemos vuelto a tenir noticies sobre el particular…”…”…se interessen por la solucion favorable de nuestra sol·licitud…”, “…por ser considerada de primera necesidad para el Municipio…”.
Hi ha una resposta del “Consejero Delegado de la “CTNE”, de data 27 de setembre, en que s’accepta la petició, sempre que es posin a disposició de la CTNE, uns 420 metres de cable de coure, de forma gratuïta, i que el l’Ajuntament accepta en carta del 27 de setembre, que donarà lloc a una correspondència continuada.
Al llibre d’actes del’Ajuntament hi trobem constancia a la reunió de data 20 de juliol de 1958, en que s’acorta l’acord :
El servei sempre va funcionar amb la telefonista i centraleta de Santa Coloma de Queralt, que permetia el seu funcionament i connexió. El locutori estava, i resta igual, a l’alçada del primer pis de la casa de Can Castell : un habitacle petit (com si fos una cabina), amb una porta per facilitar la intimitat de les converses…
En qualsevol moment, es podia rebre una trucada (tant sigues a la nit o amb mal temps…), i calia avisar al destinatari, perquè s’apropés fins a can Castell, al punt mes alt del poblet. No sempre les comunicacions eren rapides o al moment, i també es va convertir en un lloc on fer espera, tant en la trucada sortint, com en les d’arribada.
El cobrament de les trucades, es calculava a partir d’un comptador, i dels “passos” que marcava, en funció del temps i de la distancia de la trucada; no m’han transmès que l’arribada del telèfon suposes un canvi d’hàbits o millora respecte del temps anterior; els pocs veïns residents, una manca d’utilització dels aparells, i la poca implantació generalitzada, van fer que el servei tingues una utilització limitada; el que si va suposar es una seguretat de comunicació addicional en un poble aïllat.
Avui en dia es pot veure, des del “pal” proper al local social, un fil telefònic que travessant varies finques i de forma totalment aèria, arriba fins el Castell, testimoni tangible de la implantació del locutori.
Caldrien un anys mes perquè, La Cirera, també tingues un aparell de TV, compartit per a tot el poble, amb una senyal única en blanc i negre.. que, encara, existeix com a recordatori d’aquells moments…;tot això forma part de la petita historia dels qui ho han viscut i de recordatori i agraïment als qui ho varen fer possible…
Recerquesmones.net 