D24 i M60.- El “Banco Exterior de España” i la seva oficina a Guinea…

Preparant la sèrie d’entrades sobre les vivències de la família Martínez Monés a la Guinea espanyola, he anat recopilant una successió de dades e informacions de les Oficines que el “Banco Exterior de España”, va tenir en aquesta colònia,.

Malgrat el volum de transaccions i moviments de mercaderies, no hi va haver cap altra oficina bancària en aquest territori, el què no suposa que hi haguessin corresponsalies, o que aquestes funcions fossin assumides per les pròpies empreses titulars de les concessions.

La història del “Banco Exterior de España” no té res a veure amb l’etapa més recent i coneguda de l’entitat, que es va fusionar amb la ”Caja Postal de Ahorros”, per a formar el grup “Argentaria” l’any 1991, i uns anys després va quedar integrada al BBVA (any 2000).

Segurament una entrada més especifica ens permetria indagar en aquests primers anys d’existència d’aquesta entitat, i a tal d’exemple he incorporat dues ressenyes : la d’en Francesc Recasens, i l’arrel catalana en les primeries del Banc. Mesos després de l’inici de la seva activitat va esclatar la desfeta del 1929 i el daltabaix de l’economia mundial, què també va marcar el seu desenvolupament.

En aquests anys el banc va tenir dues oficines a la península : la de Barcelona i la de València, i tres oficines a la Guinea espanyola, la de Bata (la capital), Santa Isabel (illa de Fernando Poo), i Kogo (al límit amb el Gabón) quedant constància en els retalls de publicacions de l’època.

He localitzat dues dates referides a la inauguració de les Oficines del Banc a la colònia, a la web “raimonland.net/foro”, que suposo deuen ser tretes de la revista “La Guinea Española” :

“…7 octubre 1934 : Se le comunica al Gobernador la apertura del Banco Exterior de España, en Santa Isabel, cuya dirección se ha encomendado a Don Andres Novell. Este mismo mes se inaugura el nuevo Hospital.”, “…El dia 14 de febrero de 1935, viajaron en el Plus Ultra con destino a Bata, Don Manuel Martinez Verdú, para inaugurar la oficina del Banco Exterior de España en Bata…”

Però també el Banc, i el(s) seu(s) responsable(s), varen patir els fets de la Guerra Civil, juntament amb els Martínez Monés i d’altres residents.

Cal esmentar que en el llibre : “La Guerra Civil en la Guinea Española : un episodio quizá insignificante, pero documentado” de José Luis Bibang Ondo, es fa esment a la tesi de que la invasió de Guinea tenia unes connotacions econòmiques i que, amb els dipòsits del Banco Exterior a la colònia, i d’altres operacions amb l’exportació de matèries primeres, es podien garantir recursos per a la continuïtat de la guerra a la Peninsula :

Del llibre “Guinea Mártir” de Angel Miguel Pozanco (1937), destaquem aquests paràgrafs on s’ementa el Banco Exterior:

Pag. 140 “…Iba yo provisto de instrucciones oficiales concretas a las que debia amoldar mi actuación. Ademas hizoseme entrega de la suma de  cien mil pesetas y alguna moneda extranjera mediante acta documentada por el “Banco Exterior de España”, para el desarrollo de la misión.”

A la pag. 149 del llibre de “Guinea Màrtir”, es diu “…Antes de salir de nuevo para esta comisión y porque había tomado rumbo distinto la efectivación de nuestras negociaciones referidas, ingresé en el “Banco Exterior de España” las cien mil pesetas y la moneda extranjera que el 23 de setiembre hubieron de entregarme…”

Pag. 162 “…Luis Cruz, cajero del “Banco Exterior de España”, consciente de su deber y de las indicaciones que en este caso proceden, efectuó el salvamento de los fondos del Banco, que ascendían a unas setecientas mil pesetas, con lealtad y honradez muy aplaudibles. Todos pues partieron para Ebebeyin, a 230 kilometros de Bata y lugar fronterizo con Camerun…”

Res més coneixem d’aquesta intervenció del personal del Banco Exterior; a les pàgines 179 a 181, del llibre “Guinea Mártir” esmentat on hi ha un llistat de les persones repatriades i el nom dels vaixells en què varen retornar a la península. En cap d’ells he trobat el nom de Luis Cruz, encara podria ser que el(s) treballador(s) del Banc, s’haguessin quedat a la Guinea, en part perquè els fons del Banc correspondrien a les empreses concessionàries d’explotacions i els hi podrien haver facilitat la integració al nou ordre dels vencedors, però no tinc dades com per corroborar-ho i ho esmento amb tota la reserva i respecte.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.