Recerquesmones.net

Molt ha canviat el mapa bancari espanyol en els darrers 50 anys, bàsicament per fusions unes vegades, d’altres per la intervenció de l’Estat, i posterior venda; unes i altres han vingut provocades per diferents sotregades de l’economia, i n’ha afectat la seva viabilitat. La sobreexposició al món de la promoció immobiliaria i la crisi del 2008 van fer minvar la demanda de segones residències i un excés d’oferta va afablir especialment el grup de Caixes d’Estalvis catalanes, què n’hi amb les fusions forçades van poder sobreviure.
Una de les causes importants d’aquesta reducció d’entitats ha estat l’efecte globalitzador, ja què la crisi d’altres paisos va implicar una sotregada en el nostre sistema, juntament amb uns tipus d’interès baixos, uns costos de manteniment d’oficines obertes excesius, i un excés de personal, què han fet disminuir la rendibilitat dels resultats bancaris.
Els processos de fusió, cada vegada, es produeixen entre entitats de més volum, ultimament s’ha produït la de Caixabank i de Bankia, dues entitats amb historial, volum i sucursals què hauran de treballar per veure com les duplicitats i l’excés de personal la podran fer viable.
Però cal reflexionar sobre certs danys colaterals, què s’estant produint en el mercat bancari :

1. Una reducció de la oferta d’entitats i productes, sense poder escapar de les cinc o sis entitats principals (amb implantació nacional), i que tindran un monopoli indirecte sobre les condicions i despeses a aplicar al client.
2. També pot fer que un client (sigui particular o empresa) tingui préstecs a les dues entitats, i la suma de dos mes dos si feia quatre, perquè hi havia un repartiment del risc; ara el client es pot veure afectat per aquest risc de quatre ja no és asumit per dues entitats, sinó per una (la fussionada), i per tant és molt possible què, en el venciment, no es renovin certes operatives, i representa una certa problemàtica, esperem què solventable, per a certs clients.
3. La unificació d’operatives, també comporta la normalització de determinats tipus de comptes, de condicions especials, o de serveis amb empreses vinculades (tipus assegurances), moltes vegades imposades; també canvis de números de compte, procediments i aplicacions…canvis que neguitejen i afecten el dia a dia.
4. Per al client també pot comportar què el seu gestor de confiança, ja no sigui el mateix, o què la seva oficina habitual romangui tancada i hagui de fer un desplaçament a una altra oficina; aquest gestor què el coneixia i li feia el seguiment, ara es convertirà en un treballador (potser vingut de l’altra entitat amb que s’ha fussionat), i qui potser possarà termes diferents.
5. Algunes vegades el client pot haver sortit enfadat d’una entitat, i obrir un compte a una de la competència; ara amb la fusió retornarà a treballar amb la mateixa entitat de la què va sortir (encara que amb un nou nom i simbologia).
6. Molt especial és el col.lectiu de gent gran i de persones amb altres capacitats, què poden tenir seriosos problemes de comunicació i aprenentatge de nous procediments o caixers, i amb poca receptivitat cap a ells.

Però les fusions bancaries, són celebrades als mitjans de comunicació, amb l’argumentari de les avantatges què representa la concentració, tal i com passa amb altres tipus d’empresa, i per tant l’acord és a molt alt nivell, i l’implementació resta a grups conjunts de treballadors i responsables d’una i altra entitat què seran els encarregats de dur a la pràctica la realització efectiva.
No cal dir que és un procés difícil, on normalment hi solen haver uns “guanyadors”, millor dit uns equips què tenen en la seva mà la presa de decisions, i que els equips encara què es vulgui ser molt equànims, sempre són de persones afins (en part perquè tenen la mateixa cultura corporativa, i el seu treball d’equip és molt més fàcil).
En les fusions hi ha bàsicament la implementació d’una nova cultura corporativa, d’uns objectius, valors i missatges què envolcallats amb un nou logo o color d’imatge, representen un trencament envers la història i tarannà de les entitats fusionades, amb un gran desplegament de rètols, i campanyes publicitàries.
Tot això pot comportar en la base de la piramide, problemàtiques amb les persones més a nivell d’oficina, treballadors i responsables què poden quedar limitats en les seves funciones per decisions adoptades en despatxos llunyans; trasllats, reubicacions, canvis de categoria o de funcions, no sempre ben comunicats.
En aquest sentit ens podem trobar persones què amb molta voluntat han assumit més funciones, o més dedicació de les què els corresponia en una entitat, què, ara desapareix, i deixa sense contingut ni valor un treball d’anys, especialment en els àmbits més interns o centrals.
També hi ha un factor emocional i afectiu vers l’entitat que s’han prestat els serveis, del tracte als clients, de cercar-ne a la competència, de fidelitat a l’entitat d’amor a una entitat. Ara aquesta competència són els mateixos companys que abans eren els adversaris, i ara s’ha de treballar amb ells, i en alguns casos encara es manten uns certs aires de superioritat en funció de l’entitat de què són origen.
Les fusions no són fàcils…; sempre recordarè la imatge de quan es va tancar una Oficina de la “Caixa Sabadell” (per passar a ser Unnim), i al darrer dia de tancament amb una sensació de tristor tenien als taulells, llibres i llibres què havien patrocinat : de premis de noveles, d’estudis científics o de recerques, de memòries commemoratives…què recomanaven als clients agafar-los. Darrera de cada llibre hi havia l’esforç de les persones què havien fet el seu contingut, però també la voluntat de premiar i difondre coneixement…tot un final. Avui en dia és molt difícil que algú et parli del que era la Caixa Sabadell, del que feia o havia fet…
D’aquesta sèrie d’exposicions en podem treure diferents conclusions :
Com a clients, s’ha perdut la fidelitat, a l’entitat. Les entitats cada vegada donen menys serveis personalitzats i canalitzen cada vegada més les operacions als caixers automàtics o realitzar-les a través dels mòbils i finalment s’ha perdut un patrimoni de valors i d’entitats què van donar suport cultural a moltes iniciatives de la societat.