L92.- els arrossos de Sant Marc… (C21)

30 d’abril del 2011…

Hi ha dues dates assenyelades en el calendari cirerenc, que es corresponen a les diades patronals de Sant Marc i l’advocació de la Mare de Deu d’Agost.

Si la festa de l’agost és participativa, i a l’hora del ball ens hi acompanyen familiars i veins dels pobles propers, la de Sant Marc és la trobada més de veinatge del poble, amb un arròs que s’ha institucionalitzat com a element representatiu, i esperat de la diada.

Però, fa unes setmanes, ens va deixar la Teresa Roca, del Castell, que juntament amb el seu marit el Franciscu, i del matrimoni de la Rosa i d’en Lluís, de Cal Segura, han estat uns dels principals protagonistes durant molts anys de la preparació d’aquest arròs de veins, elaborat acuradament amb tots els ingredients i ajudats de forma participativa. Mentre uns paravem les taules, altres preparavem l’aperitiu, una feina en grup que tot plegat ja feia gaudir de la festa.

Aquest any ens hi mancarà una persona, un ingredient principal i la pandèmia tampoc ajudarà que estiguem per a trobades festives.

Recordar l’arròs amb les imatges dels anys passats, ens fa veure i reviure moments de retrobament, de conversa, i d’aplegar-nos a l’església com a inici de la festa : l’eucaristia el dinar i el veinatge eren la festa en sí.

Aquest arròs era i ha de continuar éssent, quan les condicions ens ho permetin, aquesta simbologia què representa : uns bons productes de la terra i del mar, què incorporats en el seu moment precís, van agafant cos, es van cuinant amb el brou, fins que amb l’arròs s’aconsegueix un gust conjunt, un deixar de ser cada producte, amb el seu sabor i característiques, per a esdevenir un resultat final que és la suma de tots els ingredients que hi han intervingut.

Crec que aquesta metàfora és ben representativa : tots els veins amb les nostres particularitats hi som presents a la festa, però allò més important és que ens sentim formant part d’un territori, d’una història i d’unes arrels… o sencillament de la voluntat de ser-hi i de compartir-ho.

Són moments de reflexió, de record i agraiment, de companyia i proximitat, de sumar més que mai per mantenir viva una tradició compartida, que durant anys ha estat el referent, i que ara els grans, juntament amb les noves generacions, hem de mantenir-la, com a simbologia del què ha estat, i ha de continuar éssent l’arròs de Sant Marc, una convivència festiva…

Et trobarem a faltar Teresa i recordarem els bons moments amb els teus.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.