Tota aquesta història que reflexa l’anterior entrada, es produeix uns 50 anys abans que arribes Lluis Martínez, a la colònia de Guinea, un territori cosmopolita, aïllat físicament de la península però, amb una història, que condicionarà l’època dels anys 30 del segle passat.
En aquesta segona entrada, vull situar el potencial econòmic que ens apropa a aquells anys, i al volum de recursos naturals, que s’hi extreien i eren enviats, en una gran part, a la Península.
Espanya es va quedar amb una desena part del espai que reivindicava,, que es fàcilment detectable, per la grandària de les colònies d’altres països europeus; penso que no es van valorar els recursos naturals que podia aportar la colonia de Guinea a l’economia espanyola.
Cap els any 80 del segle XIX, es té constancia d’una producció de 300 tones d’oli de palma; però també s’anava expimentant amb l’adaptabilitat del conreu d’altres productes, i va ser el cacau, on van sorgie les primeres plantacions, amb produccions que s’incrementaven anualment.

Quan en Lluis Martínez, arriba a la Guinea, primerament ell sol, per fer el muntatge i proves de l’emissora de Bolondo, la colònia esta en un moment de creixement econòmic molt important, com es veu en el volum d’extracció de primeres matèries i de producció agrícola, de l’any 1935 :

Aquest recull de les produccions, ja ens aporta algunes xifres : la tala i extracció de fusta tropical (basicament okumé) representa uns 9.078.917 kilos per mes de mitjana; en el cas del cacau, serien 1.221.826 kilos de mitjana per mes, tenint en compte que poden tenir dues collites l’any aproximadament, i enb el cas del café, 70.816 kilos de mitjana mensual, també amb una producció d’una collita l’any.
Però aquesta grafica que es d’un moment concret, no ens aporta la tendencia en un segment concret d’anys, informació que podem trobar en els seguents quadres :



Aquest tres grafics corresponen al estudi “La formación del sistema economico colonial en Guinea Ecuatorial (1778-1936) realitzat per Fernando Carnero y Alvaro Diaz, estudi molt més ample i que recull també l’influencia en aquest procés economic, de capitals i empreses de la peninsula, i de les instal.lacions, vies i trens per als transport dels arbres, dels embarcadors…
Un altra capitol a esmentar es l’evolució demográfica de la colonia, on veiem que es tracta s’un grup molt heterogeni, tant d’europeus (també d’empreses d’altres paisos que participen d’aquest creixement), com d’africans (alguns de paisos veins com a treballadors), o arribats d’altres destinacions, en el segle XIX; en Javier Morillas va recollir en un treball seu molt interessant, amb el nom de “Guinea Ecuatorial : un pais hispanico de raiz bantú”, on fa una cronologia de fets importants de la colonia, i del quan n’he extret la referencia a alguns anys, que tenen informació sobre l’origen de les persones que varen anar a establir-se (voluntaria o obligadament) :




Segurament una part de l’empenta economica de Guinea fos la necessitat de substituir l’activitat de moltes empreses que davant la perdua de les posessions espanyoles al carib i a les Filipines, cercant la substitució de la seva activitat mercantil, amb la recerca de nous mercats i productes; algunes d’aquestes empreses seran catalanes.
Aquestes empreses aportaran recursos i equipaments per a l’explotació de les concessions; portaran tècnis agricoles, enginyers, caps per a gestionar les explotacions agricoles, maquinaria, i dotaran a la colonia d’embarcadors i d’una xarxa de trenets que facilitin el trasllat dels arbres gegantins fins als vaixells
Les bones relacions d’en Lluis Martinez, tant amb l’administració colonial, i amb els representants de les empreses i concessions i les seves families, com a Director de l’estació radiotelegráfica, son segur un dels capitols que mai coneixerem, però si que el seu fill va escriure que ell si sentía identificat amb el lloc, i que potser (de no haver estat per la Guerra Civil), hagues continuat la familia a Guinea; tampoc descartaría que compartissin coneixença amb altres families catalanes…
Un mon apassionant que començarem a indagar a la propera entrada…