L’any 1993, va ser per l’economia espanyola un dels anys dificils, potser perque els dos esdeveniments mundials que es van succeir (L’Expo i les Olimpiades), varen enbolcallar una crisi latent a nivell mundial, produida basicament per l’esclat de la bombolla inmobiliaria el Japó (1990), i per la Guerra del Golf, que va ocasionar un encariment del preu del petroli, i una inflació.
Aquest efectes varen tenir menys impacte a Espanya, que estava embarcada en una bombolla d’inversions publiques, per a dur a termini aquests dos acconteixements de ressò internacionals, linies d’AVE, infraestructures a Barcelona… que va suposar per a les Administracions Publiques un endeutament considerable. Aquesta “recessió” també va afectar a les empreses que varen tenir una caiguda dels seus beneficis, i una menys inversió, a la vegada que l’atur va pujar al 16,93 % (1991), 20,30 % (1992), o del 23,9 % (1993).
També son anys en que coincideixen, una sequera, que a l’ 1995 tindrà el seu any mes dur, amb importants perdues a les comunitats mes depenents, con la andalusa, que van tenir perdues considerables en les collites.
La devalució de la moneda, era un dels instruments que tenien les autoritats monetaries, per a defensar la cotització de les mateixes; en aquest sentit Espanya ja l’ha havia utilitzat el 16 de setembre del 1992, amb un 5 %, el 21 de novembre del mateix any amb una devaluació del 6 %, i el 13 de maig del 1993, amb una del 8 %; la devaluació consisteix basicament es reduir la cotització d’una moneda, respecte a altres.
Això que sembla una operació nominal, té unes repercussions economiques d’impacte : cada vegada que volguem importar quelcom d’un altra pais, ens costará mes car, ja que haurem de possar mes moneda local per adquirir el import de la moneda del pais que volem importar, i a la vegada si exportem, el pais que ens compri haurà de fer-nos entrega de menys moneda del seu pais, ja que la cotització serà inferior, i això sense moure el preu dels productes.
D’entrada hi ha un increment de les exportacions, al trobar un preu mes competitiu al vendre a fora, el turisme també troba millors opcions de preus, i afavoreix el consum intern, ja que els preus d’articles vinguts de fora s’incrementen.
Però a mig termini hi ha efectes que desmilloren l’economia : una inflació i una pujada dels preus de productes d’altres paisos, especialment si no hem som productors. Però a les empreses, bancs, i corporacions amb endeutament amb altres monedes, o inversions en actius financers, els representa un sobrecost addicional, ja que hauran de pagar més per els pagaments, i les inversions (de particulars o empreses) també patiran aquest efecte, al retornar al canvi menys unitats de moneda local.
Al final, el bancs també pateixen aquests efectes de la crisi i la devaluació, crisi que va començar a remetre a partir de l’any 1995.
Per aixugar les perdues, el Banc redueix el capital i recursos de 2.700 a 540 mil.lions de pessetes, i es torna a capitalitzar amb una primera ampliació per 1.080 mil.lions (dels quals la Caixa en cubreix 380 mil.lions), i la resta es subscrita per els antics accionistes, i una segona ampliació de capital per 3.340 mil.lions de pessetes que es subscrita per la Caixa de Pensions, amb renuncia del seu dret per els anteriors accionistes. Això va suposar el recolzament de pertanyer a una entitat i grup més gran, malgrat que en cap moment es va publicitar com una absorció, sino que s’entenia que la Caixa tindria el 75 per dent del capital, i la resta d’accionistes el 25 per cent restant; el cert es que al cap d’uns anys la marca Banc d’Europa va quedar englobada i desapareguda dins de la Caixa de Pensions (ara Caixabank).
Recerquesmones.net 