Quan volem transmetre el que volem dir, un missatge, o el que pensem quasi sempre ho fem d’una forma desordenada, i de vegades la part important de la conversa queda envolcallada amb altres informacions que la desvirtuen.
També ens passa quan lleguim un article a la premsa o un document de treball, o quan escoltem noticies o veiem programes a la televisió.
Hem perdut molta capacitat de retentiva, suposo en part per la immediatessa del dia a dia, del bombardeig de missatges i de les xarxes socials, que com en el cas de “twitter” tenen una llargada preestablerta, i de la disponibilitat de temps i de l’entorn en que es produeix la conversa.
No tracta aquesta entrada de les diferents part d’un conversa, que potser si, però no sempre disposem de la capacitat de tenir l’atenció del nostre interlocutor, i devegedes potser una trobada informal, a l’ascensor, o per el carrer…; altres vegades son fets mer formals, com la reserva d’una cita al metge, o d’unes esntrades en algun espectacle, que també tenen el seu protocol.
Cal prestar atenció a l’equació de referencia d’aquesta entrada : cal seduir al nostre interlocutor amb quelcom que li faci captar la nostra atenció, amb un missatge segur, però a la vega que en aquests 20 per cent de la durada, haguin traslladat el 80 per cent del contingut important del que volem dir. Igualment, en el cas de reserves al metge o d’entrades com he comentat, es vital que en un primer moment tinguem clar el que se’ns demana per poder oferir la disponibilitat i concrecció de les reserves, sense que conduir el ritme de la conversa pugui representar un menyspreu a l’atenció que devem.
Recerquesmones.net 