M62.- Estada d’en Lluís Martínez, i la família Martínez Monés, a Bolondo – Guinea Espanyola- (1928?-1936) (f3)

Aquest any es compliran 85 anys del inici d’esdeveniments de la Guerra Civil, i el 65è aniversari de la mort d’en Lluís Martínez Moreno; és una entrada pendent de feia temps, què recull uns fets familiars què mereixen el nostre reconeixement i memòria…

Postal de l’edifici del SubGovern de Bata, (1919)

En Lluís Martínez Moreno va néixer, al poble de Fuensanta, al nord de la província d’Albacete, el 13 d’agost de l’any 1900; era el segon de quatre germans i els seus pares van ser en Daniel Martinez i la Milagros Moreno.
Hem de suposar que l’arribada d’en Lluís Martínez al Prat no fou casual; podria haver-hi estat destinat, per el compliment militar. Fos com fos, va anar a parar al camp de l’”Aeronàutica Naval”; podria ser que l’especialització de “radiotelegrafista” i el domini d’idiomes, com l’anglès (propi de les comunicacions) els hagués obtingut en aquest periode. Quan acaba l’estada a la Marina, entra a treballar a l’empresa de Telecomunicacions “TransRadio Española, SA” i, per tant, ja té la voluntat de establir-se per aquestes contrades.
Tampoc ens pot extranyar que conegués a la Dolors Monés Ballus, una jove amb qui s’hi casaria i compartirien la vida i les vivències al Prat i a la Guinea; l’aeròdrom del Prat, deuria ser un lloc de trobada per gaudir de la novetat dels avions, de la gent i visitants què s’hi apropaven, i dels parents què també hi sovintejaven (la Josepa Monés Amat es casaria amb en Josep Canudas), encara que mai descobrirem si es varen conèixer al aeròdrom, o al poble.
En Lluís i la Dolors es casaran al Prat de Llobregat el 13 de desembre de l’any 1923, ell amb 23 anys, i la Dolors Monés amb 27; d’aquest matrimoni varen néixer tres fills : en Lluís Martinez (el 17 desembre de 1924), la Dolors (el 13 d’agost de 1926), i en Ramon (el 20 de febrer de 1928).

Vull deixar constància de l’empenta i el treball de la Dolors Monés Ballus (què era filla d’en Ramon Monés Munts i de la Carme Ballus Cunill), ella va estar al costat d’en Lluís i la familia, en un entorn apartat del seu Prat natal, on hi va deixar molta familia, i aconsegueix tirar endavant la família, en uns moments dificils. No tenim referències d’ella, però al llegir aquestes entrades, podem sentir-hi la seva presència aprop.

A l’abril de l’any 1929, es produeix a nivell de les telecomunicacions, la rescisió del contracte a “Compañía Nacional de Telegrafia sin Hilos”, i la concessió a “Transradio Española, SA” de la gestió de les estacions del servei internacional, i de les estacions costaneras. quedant com a empresa homogènica en aquest sector, atès que aquest tipus de comunicació estava quedant obsolet. Podria ser que aquest fet afavorís la “Transradio Española, SA” , a situar una estació costanera a la Guinea espanyola, projecte al qual hi va estar assignat en Lluís Martínez.
No tenim delimitat el periode en què hi va ser per primera vegada, però m’inclinaria a suposar entre el naixement del seu tercer fill, i per la carta de la Dolors Monés, en què explica les seves vivències del viatge en vaixell, cap a finals de 1930, periode suficient per al montatge, les proves de l’emisora, i deixar en condicions la vivenda de la estació costanera de Bolondo, què seria en els anys propers.
La marxa de la família del Prat, no seria un pas fàcil : ho descriu la Dolors Monés, en la mateixa carta on, en paraules semblants, indica que ella pensa que ha de seguir al seu marit, perque està cercant el millor per la familia…; marxar a un lloc llunyà amb un ambient i condicions molt diferents, i la visió dels avis, què no gaudirien dels nets i de la seva creixença, són motius de desconcert, i malestar.
Les impressions què ens va deixar en Ramon Martínez Monés, són, què vivien aïllats a l’estació, amb les families dels altres treballadors, que hi havien uns veins propers, alemanys, què estaven a uns 20 kilòmetres, i just a l’altra banda del estuari del Rio Benito, hi havia el poble del mateix nom del riu; també recorda que estaven a Guinea per periodes de dos anys, i després tenien unes vacances de sis mesos, segons els seus escrits.
No ens parla en els fulls què comenta, de si anaven a escola, ja que a la colònia hi havia diferents missions religioses, de diferents ordres, encara que l’aillament a Bolondo, podia suposar un impediment.

Cal destacar el fet d’haver estat, en LLuís Martínez, qui va fer el primer enllaç radiotelegràfic entre Guinea Equatorial i la península.
Continuant amb les vivències què ens va deixar el seu fill, Ramon Martínez, ens diu, del seu pare, i transcrit literalment :
“…era una persona que, no siendo catalan de nacimiento, amaba la tierra en que vivia y a las personas con las que se relacionaba. Vivió en Catalunya y se casó con una catalana. Hablaba correctamente catalán y lo hablaba en familia. Era liberal y respectuoso con todos cuantos le conocian. Incapaz de molestar o herir los sentimientos de familiares o amigos, A pesar de las vicisitudes sufridas, como consecuencia de la guerra civil y penalidades de tipo familiar, laboral y económicas, sabia sobrellevarlo con aparente optimismo y filosofía. Pero lo cierto es que “la procesión iba por dentro” y los sufrimientos fueron minando su salud hasta su muerte. Su trayectoria en Guinea demuestra su capacidad y espiritu de empresa; era la persona capaz e idónea para colaborar en el desarrollo de aquella colonia. Desgraciadamente la Guerra Civil truncó sus ilusiones Vivió en Guinea y amo a aquella tierra y a sus gentes”.

Són les percepcions d’un fill, encara jove, i què reflecteixen la situació de moltes altres persones què, d’un dia per l’altre, es varen veure implicats en una guerra, essent els més damnificats. Aquestes vivències van estar compartides amb la família llunyana i aquest patiment interior va estar una de les grans ferides d’aquest acconteixement ; el no haver tingut la família al costat molts fets van caure en l’oblit, però en ells, van quedar com emprenta personal.
No tenim molta més informació de la família en aquest periode 1930-1936, abans de la Guerra; suposem que l’estació tindria uns horaris de recepció i enviament de missatges, que en algunes hores deuria estar desconectada, o a lo millor s’organitzava per torns, o es coordinaven amb altres estacions…
M’imagino en LLuís Martínez, una persona emprenedora, ben relacionada, amb coneixences per raò del seu carrec, i treballadora en un indret què moltes coses estaven per fer…
Abans d’acabar aquesta entrada, hi ha un altra fet remarcable de la seva estada a Guinea, i és que desde el 1935 i fins l’inici de la guerra (encara que hi va treballar desde 1934), va ser el titular de la “Central Elèctrica de Bata”, que la va posar en funcionament, amb els seus estalvis, amb molta capacitat, esforç, i amb crèdits. Tot això va suposar la instal.lació, coordinació i gestió de l’empresa. Per referències d’en Jaume Monés, vaig tenir coneixement que va fer la inauguració amb un himne català…. En Ramon Martínez fill, esmenta que va comptar amb l’ajuda del seu germà Daniel Martínez, hipòtesi factible, ja que al llibre “Guinea Mártir”, hi ha al final, el llistat dels repatriats a la península, on també hi figura el seu nom.
També en Jaume Monés va comentar-me que havia gestionat un cinema, o probablement un local on es projectaven pel.lícules…però aquestes informacions són comentaris verbals sense poder-los haver contrastat.

En Ramon Martínez fill, va deixar constància escrita que tenien altres propietats a Guinea, encara que no va concretar si eren establiments, terres, o participació en alguna societat, fets que podrien ser possibles, atenent la seva posició, empenta i determinació.


2 thoughts on “M62.- Estada d’en Lluís Martínez, i la família Martínez Monés, a Bolondo – Guinea Espanyola- (1928?-1936) (f3)

    1. Gracies per el seu comentari; hi ha una altra entrada sobre l’0cupació de l’emissora de Guinea, on ells hi eren. En unes setmanes he d’estar a l’arxiu del Prat, i si ho considera igual podria passar a saludar-lo. Feliu

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.