Crec que aquest es un document per a la nostra història economica, una entitat amb 20 anys d’historia, que cau en una crisi economica i unes perdues que el deixen descapitalitzat; però també va ser el somni i l’ilus.sió de molts botiguers, professionals i petits empresaris que varen fer confiança des de el principi, amb la subscripció d’accions, amb la operativa i vinculació amb les oficines, i amb la voluntat d’un banc que evolucionava sense tenir al darrera cap dels grups bancaris de l’epoca.
Un banc que va estar a l’alçada, que va tenir de lluitar per tqnir tots els serveis tecnologics, que a la decada dels 70 van anar integrant-se a les entitats, i a tenir corresponsals i representació i/o relacions a les grans capitals del mon economic.
Cercar a “google” amb el nom de Banc d’Europa, no hi ha cap entrada, ni fotografia de les seves oficines, o del logo, ni a la wikipedia…nomes podem trobar referencies a les hemeroteques, tal com he reflexat a la darrera entrada.
Jo vaig ser-hi a aquesta Junta d’Accionistes, que venien del meu pare; no vull fer cap altra comentari. Les paraules del President, en Carles Ferrer Salat en deixen bona constància. En algun moment haurem de fer justicia, i agrair als treballadors, als accionistes i a la gent que va donar el millor d’ells mateixos perque aquesta entitat, fos una realitat.
En el seu moment eren molts el que podiem pensar que la tasca del President potser no havia estat prou acurada : no crec que fos aixis, ja que ell va ser dels que mes perdues economiques va patir; el seu curriculum en el mon esportiu i empresarial havies estat d’exit, però la frenada en sec postolimpica, ens va acostar al que passava al mon…
Però la fitxa bancaria del Banc d’Europa no va desapareixer, i es va transformar el 2007 en “MicroBank” de La Caixa; l’any 2011 amb la bancarització de la Caixa de Pensions, en Nuevo MicroBank. :
Recerquesmones.net 