En moments tant moguts com els presents, on els mitjans de comunicació, emplenen els seus continguts amb noticies de la pandemia o de les pacabaralles politiques, al nostre entorn hi ha una serie d’establiments (comerç o serveis) que s’obren i es tanquen; es succeiexen i ofereixen al mateix local productes o serveis, amb noms i retols diferents, i treballadors o propietaris diferents.
Hi ha hagut alguns moments en que obrir un local semblava una cosa realment sencilla : potser inclus aprofitant una indemnització es podia obrir un bar, i tenir uns ingresos estables, potser moltes vegades sense un plantejament serios al darrera, d’un pla d’empresa, o quatre numeros per verificar la viabilitat.
Moments en que s’han obert establiments semblants amb pocs metres de distancis, comerços no apropiats al volum de clients necessari per a generar rercursos per a la seva permanencia, o establiments situats en llocs poc transitats : d’aquests comerços començats amb molta il.lussió i empenta en recordo alguns, i queda una sensació poc agradable, perque una situació d’aquestes caracteristiques comporta deutes pendents, i un desanim per a iniciar nopus projectes.
Potser el que sap greu, es que aquestes persones no haguin trobat, o consultat amb algu, o haguin detectat a temps possibles desviacions per a adoptar iniatives, i no esperar al moment final, en que no hi ha mes remei.
Però per no apartar-me del titol d’aquesta entrada, us comento algunes reflexions del que he percebut en algunes d’aquestes situacions :
a) No es pot començar una activitat, esperant que el client vingui : cal anar-lo a buscar amb publicitat, amb una retolació adient, o amb quelcom que li impacti.
b) Si espero que el client vingui, hi han unes despeses fixes que van corrent (lloguer, consums, personal, despeses prèstecs), i aixó descapitalitza en uns moments en que s’hauria de captar la novetat d’un nou establiment.
c) El client es curiòs; pot estar segur amb el seu proveidor de productes o serveis, però mai es negarà a conèixer quelcom semblant, encara que sigui per comparar, per assegurar-se de que té els millor proveidors, o d’aquells que potser sense entusiasme tenen proveidors, sense una alternativa.
d) No es pot anar de rebaixes : tenir una il.luminació minima, estanteries mig plenes, sense retolació al aparador, sense identificar els productes principals que s’ofereixen, o amb promocions poc atraients, o tenir menys personal del necessari, que provocaria cues i esperes al client…moltes vegades pensem que estalviar en aquests conceptes es una bona opció, però el client ho percep.
e) En cas de tancament proper, tenim percepcions de pena : estanteries buides, cartells de promocions, liquidació, tancament, descomptes del 50 per cent…que encara minven més els resultats finals,
f) El món actual es molt sofisticat : de qualsevol producte o servei que comercialitzem, hi hauran molts altres establiments que l’oferiran inclus, alguns, el portaran a casa, el podrem demanar a un comerç llunyà i el tindrem en pocs dies a la porta…
Crec que abans d’iniciar un projecte cal escoltar al client, veure l’espai decomerç o servei que oferirem, de vigilar la competencia, el que fa i com ho fa, de consultar amb lientes dels mateixos, de veure el que compra, d’analitzar els fluxos de moviment per carrers, d’identificar les hores de mes afluencia, de si hi han factors que puguin atraure clientela (aprop d’instalacions o establimente que son crida), que hi hagui una facilitat d’aparcament…Molts factors que son vitals, abans de valorar el preu de lloguer o altres hipotesis monetaries.
Tancar es potser l’opció més fàcil, per no arribar a aquesta situació, us recomano :
- Estigueu alerta amb tot el que passa
- Demaneu opinió, assessorament
- No us capfiqueu, ni ho feu tot sol
- Si esteu alerta, podeu revertir desviacions
- Res no es guanya el primer dia : com en una cursa de fons, cal dosificar energies per al mig termini
- Sigueu coherents entre el que heu invertit, els costos i el moment en que podreu fer-ho rendible
Recerquesmones.net 