D28xx – El final dels darrers bancs catalans, absorbits per Caixabank…; Bankpime, els primers anys (e4)

La historia de l’entitat es complexa, no per l’activitat bancaria, sino per els accionistes que van assumir la gestió en diferents moments, i per el conglomerat de societats i diversificació d’activitats dels mateixos que van dur a un final de tot el grup i que ara forma part de les darreres experiències bancaries amb seu a Catalunya.

Per veure-hi amb perspectiva, hi han tres actors de lluny, que coincidiran : d’una part l’Agrupació Mutua del Comerç i la Industria, en segor terme en Josep Jané Sola, i en tercer lloc la propia entitat bancaria en els seus inicis.

AGRUPACIO MUTUA DEL COMERÇ I LA INDUSTRIA

Aquesta entitat va neixer a Figueres amb aquest nom l’any 1902, com a resposta a la vidua d’un viatjant de comerç, amb la manca de protecció social existent en aquells moments i va ser pionera en el mutualisme modern; despres de pasar aluns anys de fragilitat econòmica, a partir de 1921, es consolida com una organització amb una base solida. Durant el periode de la guerra civil continua oferint les seves cobertures, amb independencia del bandol del contractant de les cobertures.

En el periode 1940 a 1959, va consolidant i reforcant la seva solidesa com a entitat, assolint el nombre de 50.000 socis l’any 1958, als anys 70, arribarà ala 150.000 socis i l’any 1984, als 250 socis (clients mutuals).

Els diferents canvis de normatines, primer l’any 1984, amb la “Llei d’Ordenació de l’Assegurança Privada”; el contingut de la llei marca el fi del vell mutualisme i exigeix a les asseguradores uns nivells minims i unes cobertures. Al 1992 es defineixen uns nous estatuts, que es ratificaran l’any 1993, i la creació d’una fundació, amb l’objectiu de refermar l’accio social i el seu compromis de desenvolupar un veriteble sentit de solidaritat i humanisme (Extractat de l’article a Wikipedia).

Adjuntem dos insercions dels anys 1902 I 1904, on ja s’esmenta aquesta mutua :

“Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración – ed. 1904 pàg. 1372

L’any 1977, al fer el 75 anys d’existència de l’entitat, trobem aquest anunci, on s’especifiquen les cobertures i serveis que ofereix, relacionats amb l’àmbi mutual :

La Vanguardia – pàg. 26 – 7 de desembre de 1977

JOSEP JANE SOLA

Havía nascut a Igualada l’any 1936 i va morir, a Barcelona, l’any 2018; la seva trajectòria professional va estar lligada a dos ámbits ; el de la docència universitaria, la d’empresari de Banca i a altres iniciatives empresarials. Va estudiar a la Universitat de Barcelona, Ciències Econòmiques, en la mateixa promoció que l’Ernest Lluch i la seva tesis doctoral va ser dirigida per en Fabià Estape; al 1969 obté la catedra d’Economia a la Universitat de Granada, i uns anys mes tard retorna a la Universitat de Barcelona, en la catedra de Fabià Estape, que s’havia desdoblat.

Va compaginar la seva tasca docent. amb la dedicació a la “Banca Mas Sardá”; l’any 1976 va funda el resort “Boi-Taull”, per la seva afició a la muntanya i el seu vincle amb aquell indret. Durant els anys 1970 al 1978 va ser responsable del suplement econòmic de “La Vanguardia”, a la vegada que va publicat diferents articles sobre economía a molts mitjans de comunicació, i fet conferències sobre economia i empresa; l’any 1974 participa en el contingut d’un capitol del llibre “L’Economia de Catalunya, avui” amb altres catedratics universitaris reconeguts.

L’any 1978 participa en la creació de “Bankpime – Banc de la Petita i Mitjana Empresa”, del qual en serà el primer President, i en altres moments VicePresident i Conseller Delegat-

Hi han poques referències de la tasca, entre elles, he localitzat aquesta respecte del seu nomenament com a “Asesor especial de asuntos economicos y financieros”, de l’etapa de l’alcalde Josep Maria Socias, que reprodueixo, i la ressenya de diferents entrevistes, on exposa criteris i problemàtiques, amb molt d’encert :

La Vanguardia – pàg. 5 – 9 de gener de 1977

Hi han d’altres insercions a la premsa, que parlen del seu pensament, i d’algunes reflexions, totes elles a “La Vanguardia” : la primera correspon al 14 de setembre de 1973 (pàg 31), al 27 de maig de 1978 (pàg. 31), al 8 de març de 1993 (pàg. 49) i la darrera del 4 d’agost 1995 (pàg. 51), sobre “La montaña magica” :

La Vanguardia – pàg. 31 – 14 de setembre de 1973

La Vanguardia – pàg. 49 – 8 de març de 1993, i part del contingut del seu article

La Vanguardia – pàg. 51 – 4 d’agost de 1995 (sobre el Resort Boi-Taull” com un dels seus reptes assolits…

Pensament i xerrades que no deixaven indiferent, al redactors de les seves conferències, com aquesta ressenya de 1978, al numero 478, de la Revista “Tothom” de Vilafranca del Penedes, o en el Pregó de les Fires de Maig de Vilafranca, de la R evista “La Voz del Penedes” del 27 de maig de 1978 :

BANKPIME – BANC DE LA PETITA I MITJANA EMPRESA

Va ser creat l’any 1978 per l’empresari Josep Jané Sola, que en fou el primer President; poques referències es poden trobar dels primers 15 anys de l’entitat; la majoria de ressenyes a la premsa tindran a veure amb temes judialitzats, o en situacions personals d’alguns membres del Consell d’Administració, situacions, a les quals, la premsa sempre hi posarà darrera els nom i cognoms, la seva responsabilitat dins del banc.

a) 1993 – Querella d’un client i d’altres implicats :
Nomes 16 anys despres de la creació de l’entitat, trobem aquest article, duns fets de desembre de l’any anterior, moments dificils a nivell general, per la crisi postolimpica. La querella, el registre judicial, l’incertesa sobre una suposada bossa de diner negra, varen dur a l’entitat a una retirada de fons i venda d’accions, que es va recuperar lentament en els mesos següents. La primera ressenya correspon a “La Vanguardia”, del 5 de febrer de 1994 (pàg. 22), “La Vanguardia”, del 30 d’abril de 1994 (pàg. 27), i la darrera a “La Vanguardia”, del 7 de juny de 1994 (pàg. 80) :