M66 – Adeu a la Guinea, i l’accidentat camí de retorn al Prat… (GUI07)

No hi ha molts documents gràfics de l’estada dels Martínez Monés a la Guinea i, entre ells aquestes que encapçalen l’entrada; la primera amb els fills petits i les altres de paisatges propis de l’indret…; en aquest moment del relat ells abandonaran sobtadament i definitivamernt un territori que els havia acollit cinc anys, i on els fills hi havien transcorregut una part important de la seva infància…..Són uns fets que mereixen ser coneguts i documentats, per record de les persones que ho varen viure i de reconeixement a les persones que varen dedicar el seu esforç i els millors anys en aquest llunyà territori, i d’una branca de la família, que sempre ens farà sentir a Àfrica com un territori proper… La fugida de la guinea continental no deuria ser fens fàcil : es deixava enrere l’esforç i la dedicació d’uns anys que resultaven saquejats i destruïts, i se’n havien d’anar amb una maleta i poca cosa mes, corrents i cap a un país veí, que no vol dia acollidor.

Molta documentació que ara ens permetria un estudi i aproximació mes confrontada, es va quedar a la Guinea; els nous propietaris o a qui es faria càrrec tant de l’estació de Bolondo com de la central elèctrica de Bata, deurien destruir-la amb rapidesa, per evitar possibles reclamacions i per tractar amb una etapa que amb la invasió la va finalitzada.

RAMON MARTINEZ MONÉS :

“…Rápidamente se organizó la evacuación de la ciudad, hacia Ebibeyin, pueblo fronterizo con el Camerún, distante unos 300 Km. En plena selva; En Bata se quedaron unas 14 personas, entre ellas se encontraba mi padre, para “defender” la ciudad y dar tiempo a evacuar al resto de población. Hay que tener en cuenta que el puerto de Bata, en aquel entonces, como tal, no existía.

Los barcos tenían que fondear a una milla mar adentro. Por lo tanto el desembarco de las tropas se inició a las ocho de la mañana y culminó a las cuatro de la tarde…”, “…Reunidos todos en Ebibeyin, a la una de la madrugada del día 24 de agosto cruzamos el rio Kye (en Martínez Monés, no facilita el nom), con bastantes cocodrilos, cruzamos la frontera de Camerún hasta Douala la capital. Allí permanecimos aproximadamente un mes, hasta que se organizó el regreso a España, vía Francia (Burdeos), en donde permanecimos unos días, hasta que finalmente llegamos al Prat, a primeros de enero de 1937…”

LLUIS MARTINEZ MONÉS :

La Sra. Ramona Via, esposa d’en Lluis Martínez, no va poder copiar un recull d’anotacions, que amb el pas del temps i la qualitat del paper, li va ser impossible, i nomes va poder traspassar algun text, precisament sobre els moments de la sortida de Guinea, que reprodueixo no literalment, però si amb la voluntat de ser un relat continuat :
Mentre el governador era destituït, el meu pare va ocupar el lloc de governador a Bata…
13 d’octubre nit : Vaixell rodejant el “Fernando Poo” tota la nit, fins que a les 9, s’acosta; duia bandera francesa, la va treure i va posar l’espanyola. Va fixar l’ancora, incendien algunes coses i baixen moros i falangistes. La meva mare ja intuïa alguna de les coses que passaven; el meu pare era propietari de finques. Els seus amics, els nostres amics, van agafar la família en cotxe.
Els que entraven van afusellar al Governador (no el meu pare, sinó el d’abans, el de debò), al davant d’una camioneta verda; el seu xofer va recollir-nos, a la mare, a nosaltres (els dos nens i la nena) o i una caixa, i cap a la frontera de la Guinea Francesa, molts kilòmetres…

Els que es quedaven cobrien la retirada amb armes; el vaixell trigà unes deu hores a desembarcar.
Pànic dels negres, cotxe a la nit, i dues centes persones esperant a passar el riu C.. (amb balsa), que separa Guinea del Camerun. A una població que no recordo el nom, hi vàrem arribar de nit, i un missioner protestant ens va oferir llits, llençols nous i sopar. A l’endemà va arribar el pare.

Comentari : L’afusellament del antic Governador no crec que hi fossin, mes aviat crec que ho hauria caigut una bomba a la Subdelegació, o aquest fet es produiria amb posterioritat, i s’esmenta per l’impacte; potser que per coordinar en Martínez Moreno tingues alguna funció de coordinació i organització. Sembla prou factible que sortissin de Bata en algun altra cotxe, i després en Martínez Moreno, arribes al dia següent.
El haver-se quedat un grup reduït de persones a Bata, deuria ser per afavorir i ajudar a la total evacuació, que no pas per fer front a les tropes que havien desembarcat.

ANGEL MIGUEL POZANCO :

La descripció d’aquest fets comença a la pàgina 159 del seu llibre; he obviat aquells aspectes mes violents i/o impactants, priotitzant el relat dels fets :

“…Así llega el día 14 de octubre de 1936… (pàg. 160) “…Mientras esto sucedía (el “Fernando Poo” acabo ardiendo y hundido de lado), del “Ciudad de Mahón” se habían arriado varias “gasolineras”, provistas de ametralladoras, que tripuladas por moros, en su mayoría, iniciaban el desembarco hacia la playa, protegidos, además por nutrido fuego de las baterías del buque…”,”…El Sub-gobernador, advertido de la falta de medios defensivos, aconsejó la evacuación de la población civil, que debía ser rápida, porque el único sitio de efectuarla era la carretera de Ebebeyin, paralela a la playa, y en esta no havía protección alguna para la evacuación…”,”…Los tripulantes del “Fernando Poo” que pudieron salvarse a nado, y los milicianos se dirigían al Sub-gobierno en busca de armes y municiones. El Subgobernador no podía dárselas. Otros se ocupaban de avisar a los leales de Rio Benito. Otros se disponían en camiones a evacuar con sus familias la población. Los indígenas, aun los que tenían armes, poco a poco fueron escondiéndose en el bosque…”,”…Las mujeres, los Hombres indefensos, aturdidos, acudían al cuartel y al Sub-gobierno en demanda de camiones para efectuar la evacuación, que lentamente se iba verificando bajo un nutrido fuego del enemiga, que no respetaba mujeres, ni niños; disparando contra los vehículos que los transportaban…”
“…Preparase asimismo el salvamento de la documentación oficial del Sub-gobierno. En una camioneta que iba a corta distancia del coche oficial, con el Subgobernador y familiares y una señora y un niño que aquel recogió. Al pasar por la playa, frente al edificio del Banco Exterior de España, una bomba destruyó la camioneta y su contenido…”
“…Todos, pues, partieron para Ebebeyin, a 230 kilómetros de Bata y lugar fronterizo con el Camerún”,”…El novena por ciento de la población europea de la Guinea Continental, se dirigía a Ambam, camino del exilio…La mayoría derrotados, perdidos sus bienes; desfallecidos…”, “…Y en Ebebeyin condensóse toda esa amalgama de sentimientos…”
“…Caldeados así los ánimos y saturada la atmosfera de indisciplina y rebeldía, celebrose una Asamblea, de la que salió la “destitución” del Subgobernador Porcel de su cargo…” (pàg. 164).

Imatge del “Fernando Poo” enfonsat, origen : http://www.trasmeships.es

“Al día siguiente 15…y el resto de europeos, se adentraron en el Camerún, acogidos a la hospitalidad del territorio francés”,”…Los europeos leales a quienes sorprendió el desembarco sobre el sector sur continental y aun algunos rezagados involuntariamente por causa de enfermedad, hubieron de abandonar el territorio adentrándose en el Gabón. El éxodo de estos resultó algo inenarrable : a través del bosque desconocido e impenetrable, acechados por las fieras de la selva, alimentándose de comida indígena no siempre encontrada…”
“…Pues bien; este material bélico (cañones, ametralladoras…de fabricación alemana, y montados por voluntarios ) ha sido puesto por los fascistas en manos de los elementos marroquíes principalmente por ser la fuerza mas numerosa que poseen…”,”…Los dirigentes fascistas, impotentes para impedir la manera de obrar de sus huestes, cargaban su ira contra el negro autóctono…”
(pàg. 176) “…La Francia hermana nos tendió su hospitalidad en Camerún y Gabón; los fascistas en cambio, se encargaron juntamente con los elementos alemanes de provocarnos, de herirnos, de odiarnos profundamente…”,”…Pero todo aquello no era mas que un punto necesario de paso para ir a España a defender la libertad…”.
(pàg. 178) “…Vencidas las naturales dificultades para la repatriación, comenzó esta, tan ansiada, tan esperada a cada instante por todos. El 4 de novembre y a bordo del “Banfora”…”,”…En el vapor “Brassa”, zarparon con rumbo a Dakar y de allí a España…”,”…Continuaron las repatriaciones y con fecha 11 de enero, y en el vapor “Asia”, via Burdeos, marcharon…”,”…Anteriormente partieron hacia la península…”,”…Los refugiados en Libreville (Gabón), se dirigieron a España…”


2 thoughts on “M66 – Adeu a la Guinea, i l’accidentat camí de retorn al Prat… (GUI07)

  1. Vaig coneiger a Lluis Martinez, fill d’aquell Martinez que sen va anar a Guinea Espanyola com a técnic da Radio.
    Va ser president d”Amics del Prat, tome molt emprendedor i técnic electrónic de l’aeroport del Prat. Es va casar amb la elevadora Ramona Via escritora de la novela Nit de Reis.

    M'agrada

    1. Gràcies per el seu comentari, i del que havia fet a una anterior entrada seva sobre aquest tema; és una llàstima que de fets relativament recents tinguem poca documentació continuada i alguns records orals o escrits. He intentat agrupar el que tenia i fer un recorregut de les seves vides, també amb l’objectiu de que si algú cerca el mateix al menys tingui una primera orientació. Li agrairia si hem pot enviar un missatge a l’adreç recerquesmones@gmail.com

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.