Un dels anuncis, de cerveses d’aquest estiu, ha recuperat la paraula “rutines”, amb el sentit de tenir programades les nostres accions o activitats diàries, enfront de trencar-les i optar per unes altres, en aquest cas, begudes (una marca de cervesa) diferent.
La rutina és aquella costum, ordre, o situació què s’adquireix al repetir una acció de forma regular i periòdica moltes vegades i amb el temps es converteix en quelcom automàtic, sense necessitat d’implicar-hi el raonament. És important per al nostre benestar emocional i psicològic, inclús en els períodes estiuencs, especialment en les edats d’infància i joventut, per començar a interioritzar i mantenir les pautes.
El nostre cos i les nostres activitats necessiten d’unes certes rutines a nivell personal; la manca de les mateixes pot comportar avorriments, manca d’una distribució eficient del nostre temps, problemes de comportament, d’alimentació, de son, o de socialització; també una manca de rutines ens pot portar a veure la TV per avorriment i els programes que s’hi ofereixen, sense valorar-ne els continguts.
Al llarg del dia tenim rutines assumides : el despertar-nos a una hora, el esmorzar a casa, el rentar-nos i vestir-nos… ; depèn de l’edat els més joves tindran la rutina d’anar a l’escola a una hora determinada, de tenir estructurat el matí en diferents matèries, i en un horari d’esbarjo, una hora de dinar (a casa o a l’escola…).
En cap cas hem de ser esclaus de les rutines : hi han molts factors a la vida, que ens poden fer modificar algunes d’elles imprevisibles (una malaltia, un accident, la pèrdua d’un familiar proper, un canvi d’escola…), i d’altres de previsibles que seran les voluntaries…
Les hem de seguir amb naturalitat, és a dir sense notar que ho fem, i obtindrem resultats importants : ens aporten ordre a la nostra vida, i són font de nous aprenentatges, ens ajuden a tenir més autonomia, a reforçar el coneixement del nostre entorn, a madurar, i a fer les coses sistemàticament sense què requereixin un gran esforç, per exemple fer esport a una mateixa hora…però també és la forma en què estructurem una part del temps i l’espai de la nostra vida.
Però, apart de les nostres rutines, vivim immersos en altres hàbits familiars o d’empresa : Podem determinar l’hora en què dinem ? a l’escola, o a casa, o a la feina…; aquestes rutines venen determinades per altres factors als quals hem d’ajustar-nos. En aquestes haurem de compaginar les nostres accions amb les d’altres persones.
A l’empresa o botiga, si tenim un horari d’atenció al públic, haurem de ser-hi uns moments abans, perquè el possible client pugui accedir-hi, per tant hi ha la conjunció de dues rutines; per posar un exemple si tinc la rutina de prendre un cafè abans d’agafar l’autobús, he de preveure que l’establiment on vaig o vagi tingui un horari que em permeti gaudir d’aquest servei, i quan agafi l’autobús estaré esperant-lo a la parada, perquè té uns horaris establerts.
Però la rutina no ens pot fer reduir la nostra capacitat de qüestionar-nos…hi poden haver canvis d’horaris de l’autobús, per l’estiu o per festes locals, podem anar al bar, però no tenir el que demanem…; aquestes són rutines en el nostre desplaçament, però a nivell d’empresa hem d’estar atents, d’una forma activa, per evitar que la rutina es converteixi en quelcom reiteratiu i aquesta sistematització ens porti a l’error de caure en la falta de reflexió.
La rutina al treball requereix no deixar-nos caure en la inèrcia i no fer les coses automàticament. Per tant : la rutina, no pot ser rutinària, sinó activa.
Recerquesmones.net 