1937 – 1939 :
“Retornats al Prat els cinc membres de la família, en Lluis Martínez es mobilitzat per el Govern de la República i destinat, amb el grau de Tinent, al centre de radio dels “Servicios Secretos de la Defensa Aérea”, amb seu a El Espinardo (Murcia), on hi viuran amb la família i, després, a Barcelona (Servei de Contraespionatge de la República, a Montjuic) fins als darrers dies de la Guerra Civil…”
Comentari : El que si hi havia a “El Espinardo” era una Estació Radioemisora (de Radio Murcia), ubicada en terrenys del “Recreative” (Jardin Recreativo) situat uns 50 metres per sobre el nivell de la ciutat de Murcia; aquesta estació va ser incautada per el govern de la Republica i és on, creiem, deuria treballar en Martinez Moreno, tal com ens esmenta el seu fill Ramon, encara que és molt difícil trobar documentació.
No coneixem quan retornen al Prat, però si que treballará a Barcelona fins a finals de l’any 1938, l’avanç de les tropes franquistes anava apropant-se al Prat, i també hi van haver-hi bombardejos. No he localitzat res del “Servei de Contraespionatge de la Republica”, que suposo deurien estar a Montjuich (o al castell que feia funció de presó o en alguna de ls altres edificis de la muntanya).
Un dia abans de la caiguda de Barcelona, (serie el 25 de gener de 1939) la família es va traslladar al poble de Cabanes (Alt Empordà, a uns cinc kilòmetres al nord de Figueres, en línia recta), on van ser-hi una setmana; en camions del exèrcit arribaren a Port-Bou. Com molt d’altres compatriotes, creuaren la frontera, fins a Cerbère (França), per la muntanya, i de nit, amb tota la família, enmig de bombardejos.
Seguint la cronologia del retall anterior, deurien abandonar Barcelona el 25 de gener de 1939, i durien estar-hi fins la primera setmana de febrer, en que el dia 4 cau Girona i el 8 Figueres, i el dia 5 el govern republicà creua la frontera.
1939 – 1942
En Lluis Martínez es internat al Camp d’Argeles; a la resta de la família, els hi facilitaren el lloguer d’un apartament a Auterive, per mitjà d’un conegut, (o contactes), del Prat que hi residien que deuria ser en Josep Maria Busquets, que tenia una parada al mercat majorista de Tolosa, i arribaran a Auterive en autobús. No tinc dades del temps que, en Lluis Martinez Moreno va estar-hi a Argeles, si que en Ramon (fill) hem va comentar que rebien una ajuda de la Generalitat de Catalunya.
Hi estaran, a Auterive (o Autoriba, a uns 30 kilòmetres al sud de Tolosa), fins uns dies abans de l’ocupació alemanya del territori francès, en que retornaran al Prat de Llobregat.
Tinc el record que en el segon viatge a “Monés”, un indret prop de Rieumes, on la família hi varen plantar un arbre, en reconeixement als nostres orígens, que es va fer una petita desviació de la ruta prevista, per a baixar a Auterive; en aquella ocasió ens acompanyaven en Ramon Martínez Monés i en Jaume Monés Albet, i recordo l’emoció de recordar vivències, ja que les poblacions franceses son molt curoses amb els habitatges antics i, l’entorn, suposo que no hauria canviat molt; ara ho recordo amb la distancia, però en aquell moment no era conscient de que, anys després, hem permetria recordar la seva importància; ens va comentar en aquell moment que estaven prop de l’església, i sobre o aprop de la botiga “Mobles Arnaud”, i que tenien una filla que es deia Marcelle, que seria segurament de la seva edat…
1942-1943
Al retornar son detinguts a la frontera, portats al Palau Nacional (Montjuich – Barcelona), i en taxi arriben al Prat; tres mesos més tard en Lluís Martínez es empresonat al camp de concentració de Reus, on hi serà uns 8 o 10 mesos, retornant al Prat a principis del 1943.
1943 – 1945
El retorn definitiu d’en Lluís i la família al Prat no es gens fàcil; son els moments durs de la postguerra, amb una Segona Guerra Mundial encara, en els seus pitjors moments.
La seva situació no li permet continuar amb la seva feina, s’ha de presentar-se cada 15 dies a la “Guardia Civil”, i molts del seus amics li giren la cara, en una època en que impera un nou regim, que el discrimina.
El seu fill Ramon fa esment del Sr. Muchart/Muixart, director de l’empresa “La Instaladora”, no té prejudicis, ni por, de donar-li una oportunitat i un cop de má; treballarà inspeccionant i de revisor de comptadors elèctrics, apart d’altres treballs temporals; també fa esment del comportament humà i de com s’ha de descobrir a la gent i el seu caràcter i sentiments…i on, en una societat tancada i controlada, encara es tergiversen més aquestes actuacions.
1943 / 1945 – 1951
Amb la finalització de la Segona Guerra Mundial, sembla que el regim franquista alleugereix algunes situacions, i en Lluis Martínez aconsegueix que se li rehabiliti/reconegui el títol professional de “RadioTelegrafista”, entrant a treballar, amb aquesta ocupació, a la flota de vaixells de l’empresa “S.A. Cros”, de Badalona, encara que, en cada port on s’aturaven, havia de presentar-se a la “Comandància de Marina”
1952 – 1956
Entra a treballar a “TransRadio”, empresa en que havia treballat, encara que no li reconeixen la seva antiguitat, a les instal.lacions de Lliçà de Vall (Barcelona) En Lluís Martínez Moreno va morir el dia 26 d’agost de 1956, amb 56 anys. Mort jove però les sequeles i el patiment dels fets viscuts varen acompanyar-lo sempre, com reconeixia en Ramon fill.
LA FAMILIA PATERNA
- Daniel Martínez Moreno : el va acompanyar alguns anys a Guinea, i va retornar en la repatriació, com consta als llistats de retornats, concretament amb el vaixell ..; segurament hauria residit a Figueres
- Lluis Martínez Moreno : de qui hem anat relatant la seva biografia
- Milagros Martínez Moreno, residia a Castellón, sense mes dades…
- Gaston Martínez Moreno, residia a Bèlgica i a Castelló, sense mes dades
LA FAMILIA MATERNA
- María Monés Ballus : Es va casar amb Salvador Piguillem , i varen tenir dos filles, la Maria Teresa i la Magdalena
- Dolors Martínez Ballus : Casada amb en Lluis Martínez Moreno, i varen tenir tres fills, en Lluis, la Dolors i en Ramon Martínez Monés, que es la familia que va estar a la Guinea.
- Jaume Monés Ballus : Es va casar amb la Dolors Albet Mañé, i varen tenir dos fills, Na Carme Monés Albet i en Jaume Monés Albet (casat amb la Gloria Feu, i amb un fill, en Jaume Monés Feu).
ELS FILLS DEL MATRIMONI MARTINEZ MONÉS :
Lluís Martínez Monés : Es va casar amb Na Ramona Via, i varen tenir dos fills.
Dolors Martínez Monés “Lola” : Casada amb en Josep Busquets, i varen tenir dos fills
Ramon Martinez Monés ; Es va casar amb Filomena Alcántara, i varen tenir una filla la Maria Dolores; va viure durant molts anys a Alcorcón, com a treballador de la NASA a Robledo de Chavela, en l’equipament que aquesta tenia per fer el seguiment de diferents missions a l’espai.
Resta pendent alguna entrada referida a les vivències i biografia d’alguns membres de la familia; en la mida que poguem disposar, cercar o localitzar informacions alk respecte, la publicaria…
No voldria finalitzar sense agrair molt a la Ramona Via, la confiança que va fer-me fa molts anys, d’encuriosir-me en aquests fets, que nomes de llegir-los emocionen; ella va localitzar als encants el llibre “Guinea Martir” l’any 1968, un llibre que havia estat escrit per un dels protagonistes, i editat l’any 1937, un petit tresor que ens apropa a la realitat que varen viure; aquestes entrades relacionades poden modificar-se en el temps, amb l’aportació dels lectors, o de recerques posteriors que en ratifiquin els fets o ajudin a millorar el seu coneixement…
