Recerquesmones.net

El passat dia 3, va tenir lloc l’acte homenatge a l’Armand de Fluvià, amb motiu de complir els seus 90 anys, organitzat per la “Institució Catalana de Genealogia i Heràldica” entitat de la qual ell n’és el President des de la seva fundació. Tres ponents van fer esment de vivències compartides, destacant trets de la seva trajectòria en el món de la recerca històrica genealògica, heràldica i nobiliària, on encara hi està treballant en l’acabament del “Nobiliari General Català”, dels quals alguns dels seus volums ja han estat publicats.

Centrant el contingut dels intervinents, voldria agrupar aquests trets què el defineixen :

1. Lluitador permanent i valent, moltes vegades contra corrent, en la defensa de les normes escrites què regulen el contingut i forma de la heràldica més enllà de “modernitats” mal enteses, on ha primat l’efecte visual i/o el disseny dels mateixos (escuts), sense cap norma en la seva composició o disseny.
2. Voluntat continuada de recuperar la nostra personalitat com a país, treballant en arxius públics i privats, què li han donat accès per explorar documentacions, i establir una xarxa documentada de lligams e històries què ens permeten ara, tenir una visió molt més complerta d’uns anys on les famílies nobles catalanes varen forjar l’inici de la nostra història, esgarrapant i engrandint els seus territoris amb la repoblació i la reconquesta de territoris fins llavors sota domini àrab.
3. Perseverança per afavorir que les famílies de la noblesa catalana, facilitessin el dipòsit i conservació dels seus arxius al Arxiu Nacional de Catalunya, on existeix un dels millors fons de la península, tant de pergamins, com el nombre d’arxius privats què s’hi han dipositat, mantenint la seva integritat, evitant el seu deteriorament (per possibles condicions inadequades), i poder oferir als historiadors la seva consulta.
4. Reconeixement internacional, amb distincions i honors, què ratifiquen el seu treball, el seu saber fer, i la seva participació en fòrums, conferències i actes relacionats amb aquestes disciplines.
5. El seu treball com a Assessor d’Heràldica i Genealogia (de la Generalitat de Catalunya) l’any 1980, amb una tasca continuada de validar, segons normes heràldiques, una gran part dels escuts municipals (i les banderes locals), càrrec què seria el “Rei d’Armes de Catalunya”, com va esmentar un dels ponents.
6. Els seus coneixements i coneixences li han permès gaudir de l’amistat i del reconeixement, per una obra que sempre estarà present a la nostra història.

Personalment vaig conèixer a l’Armand als anys 80, a la seu de la “Societat Catalana de Genealogia” (que ell havia fundat) al carrer Mestre Nicolau de Barcelona (molt a prop de la Plaça Francesc Macià), on vaig estar alguns anys a la seva Junta. Alguns articles meus varen aparèixer en els primers “Paratges”, després la Societat es va traslladar al carrer de Villarroel (a la seu del Arxiu Nacional de Catalunya) i posteriorment a Sant Cugat del Vallès (als baixos de l’edifici de l’Arxiu Nacional de Catalunya). Finalment es va crear la Institució Catalana de la qual m’hi vaig fer soci.

A la dècada dels 80, molts socis, vàrem començar amb els cursets de l’Armand i això ens va ensenyar la forma d’organització de la informació, on localitzar-la i els primers recursos per obrir-nos pas en la nostra recerca, Mai hauríem pensat en aquest “boom” de la tecnologia, els programes informàtics, i l’accés i la digitalització d’arxius què facilita i simplifica la tasca de recerca.

Aquest camp de la tecnologia ha sobrepassat l’àmbit de recerca per esdevenir una eina ràpida de localitzar i lligar i/o vincular cognoms, de vegades de forma superficial, sense un rigor en la comprovació històrica; també moltes persones s’hi apropen sense uns coneixements mínims de la pròpia història familiar, o dels graus de parentesc…documentacions què són compartides i reproduïdes per la xarxa, i moltes vegades aquesta falta de rigor pot portar a trsanscripcions errònies.

Són moments què la història genealògica, pot tenir falta de rigor, tant per l’excés d’informació poc contrastada com perquè en aquests temps moderns hi ha molta manca de transmissió oral tal i com havia passat en generacions anteriors; també pel cas de que molta documentació de la història familiar ha pogut estar malmesa, venuda, i/o menysvalorada; tots aquests factors cal tenir-los en compte en el moment de fer qualsevol tipus de recerca.

L’estudi del genealogista de recerca, la ordenació de les dades, i el recull en treballs és un tresor què agrairan els nostres nets i generacions més enllà quan, un llibre a l’estanteria, tindrà la capacitat de donar-los-hi respostes.

Però també hi ha dos grans grups de genealogistes, els què diríem “amateurs” de la ciència genealògica, on el nostre objectiu és l’estudi dels cognoms més propers, i de generacions d’avantpassats, i els genealogistes (amb majúscules), què amb estudis amples d’història, de paleografia i reconeixement de l’escriptura de segles passats, treballen i treuen a la llum estudis de gran qualitat què ens aporten noves visions i enfocs dels fets històrics, de la realitat quotidiana de la societat i dels personatjes què hi varen influir.

Crec que la celebració de l’aniversari de l’Armand, ha de ser el començament d’un any, que reivindiqui els objectius d’aquests estudis davant la societat, la validesa d’aquestes ciències i la difusió dels seus treballs.

Deixeu-me que us demani a tots els qui compartim aquestes reflexions, el meu punt de vista perdosal per aportar una visió actual de la situació familiar de la nostra època; penso que potser hauríem de fer un intent de donar a les noves generacions, els elements per poder representar les noves formes de convivència actuals : casats o aparellats, segons o tercers matrimonis, fills, germanastres, pares biològics , famílies monoparentals… ?.

Armand, gràcies per poder haver compartit aquests anys amb tu, i per el plaer d’haver estat present en el teu homenatge a l’Ateneu. Felicitacions