Les guerres mundials han deixat en l’anonimat moments tragics, que han patit en la soletat els familiars dels viatgers que hi varen morir, o ser rescatats, amb l’indiferencia de la premsa escrita, que per motius e interessos politics, no en va fer esment.
El Cap de Fisterra (o Finisterre), ha estat durant moltes generacións el lloc mes llunya de les terres conegudes, un indret on veien que el sol s’apagava cada dia i que ha estat lloc de visita…però aquest indret va ser testimoni del naufragi del vaixell “Brazza” que detallem segons la web que en fan esment.
A pocs messos del inici de la segona guerra mundial, va tenir lloc una de les tragedies navals a prop del cap Fisterra (Finisterre), a Galicia; un fet que es poc conegut, i del qual no he trobat ressenyes a la premsa de l’epoca però que, en el seu moment, va tenir un fort impacte i va molestar als paisos aliats, per l’utilització indiscriminada dels submarins per part d’Alemanys.
Va ser el 28 de maig del 1940, quan es va produir l’enfonsament del vaixell de passatge “Brazza”, el mateix que tres anys i mig, havia traslladar a Burdeos, als espanyols evacuats de la Guinea, i entre ells la familia Martinez Monés, com es reflexa a la pàgina 179 del llibre d’en Pozano “Guinea Martir” :
Un submari alemany, va torpedejar el vaixell “Brazza”, i en va ocasionar 379 morts: era un vaixell de 10.387 tones, que pertanyia a la “Compagnie Francaise de Navegation a Vapeur Reunis de Paris”, i tenia com a port de sortida Le Havre (amb passatge i carrega general). Feia la ruta de Burdeus, a Casablanca, i a l’Africa Occidental. Construit al 1924, havia adoptat el nom de “Brazza” a partir del 1936.
L’enfonsament es va produir en la cinquena patrulla del submari U37 alemany; el vaixell frances formava part del convoi 60-XF i aquest es va dispersar; a les 9,24 hores i, amb l’impacte de dos torpedes, es va enfonsar en quatre minuts. Hi varen morir el capitá (que no va abandonar el vaixell i es deia Francois Pierre Marie Rebillard), 300 passatgers i 78 membres de la tripulació. Dos vaixells anglesos (el “Enseigne Henry” i el “HMS Chesire”) varen recollir uns altres 53 membres de la tripulació i 144 passatgers.
Les costes espanyoles varen ser enfonsats per submarins alemanys diferents vaixells mercants; el submari alemany U37, comandat per el Tinent Victor Oehrn, havia sortit del port de Wilhelmshaven, el 15 de maig i va retornar a origen el 9 de juny de 1940, vigilant les agigues de Portugal i Espanya, en aquesta patrulla de tres setmanes i mitja, va enfonzar once vaixells.
No he localitzat cap noticia a l’hemeroteca de La Vanguardia; aquest fet podria indicar que malgrat la tragedia, la noticia no va ser publicada.
Reprodueixo la ressenya de la wikipedia francesa, la portada d’un llibre i l’entrada a un bloc frances, on es recull el fet, i els comentaris que van fer familiars dels tripulants, i dels passatgers, com a testimoni i homenatge, i al fet de que, molts anys despres, mostren els seus sentiments i la vinculació familiars amb els mateixos; també hi ha reproduida la ressenya de la web espanyola “A nosa costa”
Recerquesmones.net 