En aquestes dates, pre-nadalenques, s’organitzen diferents mercats locals, amb parades comercials, d’entitats, o de petits detalls per regal o decoració. Aquest darrer cap de setmana, hem visitat una d’aquestes activitats; comparteixo l’experiència en el moment de la compra en un establiment : era la compra d’un producte de tres euros, i vàrem facilitar un bitllet de 20 euros, el més habitual, i de menor valor, dels què es dispensen en la majoria de caixers automàtics.
La major utilització dels pagaments amb tarja, també ha repercutit en una menor utilització del diner en efectiu i que els comerços no tinguin el grau de rotació de monedes i bitllets que en facilitava el canvi.
La situació que es provoca es molt desagradable quan el titular de l’establiment no té moneda fraccionaria i no pot facilitar el canvi; ho vàrem resoldre anant a cercar canvi, però aquella situació es podria haver repetit en els següents clients.
Hi han algunes reflexions, que poden ajudar a minimitzar aquest efecte :
- La reducció del nombre d’oficines bancaries i/o la reducció dels temps d’obertura, perjudica poder proveir-se de moneda fraccionaria amb més facilitat. Als mercats de Nadal (preferentment en cap de setmana) tampoc cal fer la previsió de moneda fraccionaria per a dos dies.
- En els mercats no sedentaris, en format setmanal, normalment sempre hi han altres parades que poden ajudar intercanviant-se canvi per facilitar altres operacions.
- Tenir moneda fraccionaria no té cost : és el mateix import en diferents tipus de moneda o bitllet.
- Per evitar tornar canvi, una de les opcions es afavorir ofertes, o compres amb imports sense cèntims.
- També hi han una sèrie de monedes, amb poc valor d’us, per exemple, les de 1 i 2 cèntims què per la seva poca utilització, es podria arrodonir la compra.
- Els pagaments en efectiu, en que el client faciliti l’import exacte, no son la majoria i, sempre, caldrà retornar-li monedes o bitllets i la majoria de pagaments es fan en bitllets de banc, preferentment de 20 i 50 Euros que són els que facilita el caixer automàtic.
- Portar moneda fraccionaria, es molest, per el pes de les pròpies unitats, com per la suma de les mateixes, facilitades en les diferents compres.
- Avui en dia hi han diferents models d’aparells per fer el pagament amb targeta, i cal promocionar-ho, i que el client visualitzi que té aquesta opció.
Una de les opcions més efectives seria que algunes entitats de comerciants, o les entitats locals promoguessin la instal·lació de caixers facilitadors de canvi i en cuidessin del seu manteniment i reposició…
Però la qüestió principal, es quin es l’import que s’hauria de tenir per poder fer una bona gestió del canvi, i la resposta depèn de diferents factors :
- El tipus de producte i del seu preu unitari
- El volum de vendes previst, i el temps de durada de la fira o mercat
- La capacitat de tenir llocs propers on ens poguessin ajudar en el canvi
- El total d’efectiu en caixa.
Una aproximació podria ser tenir un fons de caixa (import reservat i resguardat aprop) equivalent a un 30 % de les vendes previstes, prioritzant aquelles monedes i bitllets més polivalents; l’experiència ens ajudarà definir les quantitats i formats més adients per a noves fires…