C61,- La gestió dels canvis de moneda, en mercats no sedentaris…

En aquestes dates, pre-nadalenques, s’organitzen diferents mercats locals, amb parades comercials, d’entitats, o de petits detalls per regal o decoració. Aquest darrer cap de setmana, hem visitat una d’aquestes activitats; comparteixo l’experiència en el moment de la compra en un establiment : era la compra d’un producte de tres euros, i vàrem facilitar un bitllet de 20 euros, el més habitual, i de menor valor, dels què es dispensen en la majoria de caixers automàtics.

La major utilització dels pagaments amb tarja, també ha repercutit en una menor utilització del diner en efectiu i que els comerços no tinguin el grau de rotació de monedes i bitllets que en facilitava el canvi.

La situació que es provoca es molt desagradable quan el titular de l’establiment no té moneda fraccionaria i no pot facilitar el canvi; ho vàrem resoldre anant a cercar canvi, però aquella situació es podria haver repetit en els següents clients.

Hi han algunes reflexions, que poden ajudar a minimitzar aquest efecte :

  1. La reducció del nombre d’oficines bancaries i/o la reducció dels temps d’obertura, perjudica poder proveir-se de moneda fraccionaria amb més facilitat. Als mercats de Nadal (preferentment en cap de setmana) tampoc cal fer la previsió de moneda fraccionaria per a dos dies.
  2. En els mercats no sedentaris, en format setmanal, normalment sempre hi han altres parades que poden ajudar intercanviant-se canvi per facilitar altres operacions.
  3. Tenir moneda fraccionaria no té cost : és el mateix import en diferents tipus de moneda o bitllet.
  4. Per evitar tornar canvi, una de les opcions es afavorir ofertes, o compres amb imports sense cèntims.
  5. També hi han una sèrie de monedes, amb poc valor d’us, per exemple, les de 1 i 2 cèntims què per la seva poca utilització, es podria arrodonir la compra.
  6. Els pagaments en efectiu, en que el client faciliti l’import exacte, no son la majoria i, sempre, caldrà retornar-li monedes o bitllets i la majoria de pagaments es fan en bitllets de banc, preferentment de 20 i 50 Euros que són els que facilita el caixer automàtic.
  7. Portar moneda fraccionaria, es molest, per el pes de les pròpies unitats, com per la suma de les mateixes, facilitades en les diferents compres.
  8. Avui en dia hi han diferents models d’aparells per fer el pagament amb targeta, i cal promocionar-ho, i que el client visualitzi que té aquesta opció.

Una de les opcions més efectives seria que algunes entitats de comerciants, o les entitats locals promoguessin la instal·lació de caixers facilitadors de canvi i en cuidessin del seu manteniment i reposició…

Però la qüestió principal, es quin es l’import que s’hauria de tenir per poder fer una bona gestió del canvi, i la resposta depèn de diferents factors :

  1. El tipus de producte i del seu preu unitari
  2. El volum de vendes previst, i el temps de durada de la fira o mercat
  3. La capacitat de tenir llocs propers on ens poguessin ajudar en el canvi
  4. El total d’efectiu en caixa.

Una aproximació podria ser tenir un fons de caixa (import reservat i resguardat aprop) equivalent a un 30 % de les vendes previstes, prioritzant aquelles monedes i bitllets més polivalents; l’experiència ens ajudarà definir les quantitats i formats més adients per a noves fires…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.