Una bona part d’aquesta Catalunya actual, i de bona part de l’Espanya turistica, ens ho han aportat els visitants que, any rera any, ens visitaven, i que feien de la nostra terra, el lloc ideal de les seves vacances…
Pobles, i poblets de la nostra geografia que varen veure venir una gent desconeguda, amb uns bitllets/moneda diferents a la nostra, que parlaven diferent, i que descobrien raconets, llavors quasi verges, amb poques infraestructures…
Molts varen conèixer la nostra forma de fer, la nostra cuina, i el nostre jovent i, moltes parelles i amistats, es van consolidar entre catalans(es) i joves d’altres paisos…
Però també aquest turisme ens va portar una moda, una frescor en el tracte, unes cancons i un ritme i el coneixement d’un mon en color, enfront de la grisos i limitacions a casa nostra..
Els nostres pobles pescadors i tranquils de la costa, varen veure com aquell entorn era apreciat i molts d’ells els pescadors deixaven a l’estiu la seva casa per a llogar-la, i obtenir uns recursos addicionals als de la pesca: d’altres varen afegir algun pis mes per a millorar aquesta rendibilitat, o llogaven les seves habitacions a alguna de les cases d’hostes i pensions que varen anar creixent amb el turisme…
El estiu va ser per a part del nostre jovent, la llibertat de gaudir d’amics diferents, de les primeres descobertes, de les festes, de les primeres actuacions musicals, i dels actes de les festes majors.
Les cases de menjars, casonales, varen esdevenir els primers restaurants on atendre els visitants; les tendetes, peixeteries… varen adaptar-se a atendre una demanda de productes mes variada, i d’avituallaments necessaris per a atendre les cuines dels nous establiments (menjars, begudes, fruites…), o d’un comerç avid d’oferir un record, no sempre d’una qualitat i essencia del que era el nostre pais.
Aquests turistes també han afavorit l’actualització d’infrestructrures, molt endarrerides els anys 60-70, amb la construcció de autopistes, dels aeroports, de la millora de les carreteres per evitar les saturacions de vies que passaven majoritariament per l’interior dels nostres pobles.
Però també el turisme de casa nostra, va començar a descobrir-ho, amb el 600, amb les escapades de diumenge, amb el lloguer d’apartaments en l’epoca de vacances escolars, i aixi van construir-se els primers apartaments… i unes relacions personals que es retrobaven, any rera any, al mateix lloc, cada estiu.
Però també aquest litoral va generar molts llocs de treball, de treballadors de l’interior que van ajudar a aquest creixement que no ha tingut aturador, i que han destruit paisatges i racons idilics que varen gaudir el primers visitants, i que ara son irreconeixibles.
Al costat d’aquest boom, va nèixer un mercat especulatiu, que sense miraments ha anat edificant, més enlla de les necessitats, sense un model equilibrat que ho valores a mig termini, i que encara aprofita alguna parcela per a edificar-hi.
Aquest increment exponencial en el nombre de visitants, no ha vingut recolçat per una politica enfocada a valorar altres aspecte, que no siguin la platja i el sol, i avui en dia es dificil disociar un turisme de diversió que menysvalora molts dels aspectes culturals que podem oferir…
Hem de tenir una mirada de reconeixement cap al turisme en positiu, en majuscules, d’aquell que ha vingut a descobrir el millor del que teniem, a gaudir del veinatge, i sobretot de coneixer que retornariem l’any seguent…
El turisme ha estat un motor de la nostra economia, i ha de continuar tenint un pes especific, adaptat als nous temps, i com esta passant ara, redescobrint un turisme familiar i de pais, que també li hem de dedicar la nostra mirada.
Recerquesmones.net 